Datos personales/Dades personals

miércoles, 31 de octubre de 2007

Storyboard (5)





Y esto es todo lo que pude recuperar del incunable.
Otras fuentes me han hablado de que este documento sirvió para fines poco claros y precipitó la convivencia entre las dos civilizaciones que se ha prolongado hasta la actualidad.
Musulmanes y cristianos, cristianos y musulmanes... ¿Cuántos siglos ya de desencuentro?

I açò és tot el que pogué recuperar del incunable.
Altres fonts m’han parlat de que aquest document serví per a fins poc clars i precipità la convivència entre les dues civilitzacions que s’han prolongat fins l’actualitat.
Musulmans i cristians, cristians i musulmans... Quants segles ja de desencontre?

sábado, 27 de octubre de 2007

Storyboard (1)

Espero sepáis disculpar cierto deterioro del material, pero son más de siete siglos el tiempo transcurrido. Y eso se nota.

Espere disculpeu cert deterior del material, però son més de set segles el temps transcorregut. I això es nota.

miércoles, 24 de octubre de 2007

Incunables

Pese a que mí lugar de origen se sitúa en la Guyana Holandesa (Surinam), y las raíces familiares se extienden a lo largo y ancho del mundo, mis antepasados remotos se reparten entre los Mudéjares que, en el siglo XIII, quedaron a vivir en las tierras que ocupaban los cristianos del Rey Don Jaime I, y estos propios aragoneses que argumentaban reconquistar estos territorios que cinco siglos antes habían ocupado los árabes.
Hace ya algunos años, revisando entre las cosas de mi padre, encontré un curioso incunable de aquella época. Y es el que os voy a mostrar a lo largo de las próximas cinco entregas.

Storyboard para audiovisual (2007).


A pesar que el meu lloc d’origen es situa a la Guyana Holandesa (Surinam), i les arrels familiars s’estenen al llarg i ample d’aquest món, els meus avantpassats remots es reparteixen entre els Mudèjars que, al segle XIII, quedaren a viure a les terres que ocupaven els cristians del rei En Jaume I, i aquestos propis aragonesos que argumentaven reconquerir aquestos territoris que cinc segles abans havien ocupat els àrabs.
Fa ja alguns anys, revisant entre les coses del meu pare, vaig trobar un curiós incunable d’aquesta època. I es el que us vaig a mostrar al llarg de les properes cinc entregues.

Storyboard per a audiovisual (2007).

miércoles, 17 de octubre de 2007

Poniéndose al día

Aunque parezca increíble, las religiosas de la misión de Ngarama (Rwanda), me informaron puntualmente, a través de Internet, de la barbarie que durante el año 94 se perpetró en este país. Desde mi base del sudeste asiático, ofrecí una y otra vez mis Dakota para cualquier tipo de acción sobre este territorio. Las sucesivas negativas de los líderes de países poderosos a intervenir en aquella salvajada, me reafirmó en que la división del mundo jamás ha estado marcada por las razas o los sentimientos religiosos. Ahora y siempre, el mundo se divide en pobres y ricos, y todo esto se ve acentuado por la estupidez humana.

Portada de libro cibernético (allá por el 93 ó 94).

Encara que semble increïble, les religioses de la missió de Ngarama (Rwanda) m’informaren puntualment, mitjançant Internet, de la barbàrie que al llarg del any 94 es perpetrà a aquest país. Des de la meva base al sud-est asiàtic, vaig oferir una i altra volta els meus Dakota per a qualsevol tipus d’acció al damunt d’aquest territori. Les constants negatives dels líders de països poderosos a intervenir a aquesta salvatjada, em reafirmà en que la divisió del món mai ha estat marcada per les rasses o els sentiments religiosos.
Ara i sempre, el món es divideix en pobres i rics, i tot açò es veu accentuat per la idiotesa humana.


Portada de llibre cibernètic (cap al 93 ó 94).

sábado, 13 de octubre de 2007

Mitos literarios


Fue un encuentro inesperado. Uno de los mejores de mi vida. Compartir unas horas con cuatro mitos de este calado, me pareció mágico.
D’Artagnan, John Silver, Robin de Locksley y Hawkeye me acogieron e hicieron de cicerone para mí, guiándome por sus vidas sin ocultarme ninguno de sus remanso…

El despertar fue más duro. El whisky de Malta de la noche previa debía tener algún brebaje misterioso que capturó un grupo importante de mis neuronas más reivindicativas. O tal vez, simplemente, se me fue la mano.

Cartel anunciador de la fiesta del Nou d’Octubre del 99.

Fou un encontre inesperat. Un dels millors de la meva vida. Compartir unes hores amb quatre mites d’aqueix calat, em sembla màgic.
D’Artagnan, John Silver, Robin de Locksley i Hawkeye m’acolliren i feren de cicerone per a mi, guiant-me per les seves vides sense ocultar-me cap dels seus rabeigs...

El despertar fou més dur. El whisky de Malta de la nit prèvia devia tenir algun beuratge misteriós que capturà un important grup de les meves neurones més reivindicatives. O tal volta, simplement, se me’n anà la mà.

Cartell anunciador de la festa del Nou d’Ocutbre del 99.


jueves, 11 de octubre de 2007

Nou d’octubre


“La entrada del rey Jaime I en Valencia supone para los valencianos el día de reafirmación de su identidad”. Escuché esto, por vez primera, de boca de un gran amigo, en una turbulenta travesía en el ferry que unía Valencia con Orán. Era abril de 1939. Yo apenas era un adolescente que había combatido al fascismo al lado de idealistas de diversas naciones y que ahora, derrotados, huíamos de la cercana sombra de cuarenta años de oscurantismo.

Cartel anunciador de la Fiesta del Nou d’Octubre el Alcoy (2000).

“L’entrada del rei Jaume I en València suposa per als valencians el dia de reafirmació de la seva identitat”. Vaig escoltar açò, per primera vegada, de boca d’un gran amic, en una turbulenta travessia al ferry que unia València alb Orà. Era abril de 1939. Jo a penes era un adolescent que havia lluitat contra el feixisme al costat d’idealistes de diverses nacions que ara, derrotats, fugíem de la propera ombra de quaranta anys d’obscurantisme.

Cartell anunciador de la Festa del Nou d’Octubre a Alcoi (2000).

miércoles, 3 de octubre de 2007

Esbozos raudos


En ocasiones, y mientras aguardo a que los estibadores organicen alguna carga en mi Dakota, aprovecho para tomar apuntes de las gentes del lugar.
Son esbozos muy rápidos – de tres o cuatro minutos – que después muestro a mis muchachos de la “Melchor Mombo Company”. Lo que para mí son pequeñas joyas, les sirve, a estos cabrones, de coartada para echar unas buenas risas a costa de a qué dedico ese tiempo que ellos pasan seduciendo botellas de licor.

En ocasions, i mentre espero a que els estibadors organitzen alguna carrega al meu Dakota, aprofito per a prendre apunts de les gents del lloc.
Son esbossos molt ràpids – de tres o quatre minuts – que després mostro a la gent de la “Melchor Mombo Company”. El que per a mi son petites joies, els serveis, a aquestos cabrons, de coartada per tirar unes bones rialles a costa del a que dedico el aquest temps que ells passen seduint ampolles de licor.