Datos personales/Dades personals

viernes, 27 de junio de 2008

Decisión fatal

Con seguridad no es tan dramático como la imagen muestra, pero en la base, no saber decir “no”, nos mete, en ocasiones, en verdaderos berenjenales de difícil digestión. Aunque lo olvide una y otra vez, sigo recordándome a mi mismo no volar en condiciones adversas y centrarme en los vuelos – comerciales o no – que alimenten el espíritu de los muchachos.

Ilustración para prensa (en algún momento de los 90).

Amb seguretat no és tan dramàtic com la imatge mostra, però a la base, no saber dir “no”, ens clava, en ocasions, en verdaders merders de set engolides. Encara que ho oblide una i altra volta, segueix recordant-me a mi mateix no volar en condicions adverses i centrar-me als vols – comercials o no – que alimenten l’esperit dels xicots.

Il·lustració per premsa (a algun moment dels 90).

martes, 24 de junio de 2008

El segrest de S.M.


No hay sensación más curiosa que ver en el mundo de la ficción una historia vivida en el pasado. Después de haber conocido de primera mano la gestación del secuestro de S.M. y su posterior liberación, de pronto un grupo de actores decide ponerlo en escena. Así es imposible distinguir ficción de realidad.
Portada de la edición de “El segrest de S.M.”de Edicions 62. Lo que en embrión era material para un tebeo algo peculiar, acabó convertido en una obra teatral (hacia 1995).


No hi ha sensació més curiosa que veure al món de la ficció una història viscuda al passat. Després d’haver conegut de primera mà la gestació del segrest de S.M. i la seua posterior alliberament, de sobte un grup d’actors decideix posar-ho a escena. Així és impossible deslligar ficció de realitat.
Portada de l’edició de “El segrest de S.M.” d’Edicions 62. El que en embrió era material per un tebeu una mica peculiar, acabà convertit en peça teatral (cap al 1995).

jueves, 19 de junio de 2008

Atomium


También sobre la vieja Europa he realizado vuelos comerciales. Más en el pasado que en el presente - por aquello de que me pesan las grandes ciudades -. Además, desde hace unos años, y con la presencia de la globalización estética que – también - vivimos, numerosos barrios de estas grandes urbes comienzan a parecerse demasiado entre si, y tan solo los rótulos comerciales permiten distinguirlas unas de otras.

El famoso Atomiun belga fotografiado, como es mi costumbre, en pleno descenso de mi Dakota. Modesto homenaje a Werner Bischof. (Hacia el 2003).

També al damunt de la vella Europa he realitzat vols comercials. Més al passat que al present – per allò de que em pesen les grans ciutats – A més, des de fa un anys, i amb la presència de la globalització estètica que - també - vivim, nombrosos barris d’aquestes grans urbs es comencen a semblar massa entre si, i tan sols els rètols comercials permeten distingir-les unes d’altres.

El famós Atomium belga fotografiat, com és la meua costum, en ple descens del meu Dakota. Modest homenatge a Werner Bischof. (Cap al 2003).

martes, 17 de junio de 2008

Las fabulosas Txinkelih


Tal vez se trate de mi experiencia más sorprendente con la, tan renombrada, “Madre Naturaleza”. Fue en Centroamérica. En el mundo maya. Realizaba un vuelo contratado por Mary Ethan que, por aquella época, se hallaba enfrascada en una expedición en busca del ”corazón de titanio”, cuando, tras un aterrizaje forzoso, en plena selva de Tikal, nos encontramos con esta especie de insecto desconocida hasta el momento por los entomólogos.
Fue su aparente alegría al transmitir sus historias, mediante movimientos y sonidos que nos recordaban – vagamente - a los musicales de la MGM, lo que nos fascinó de inmediato.

Esbozos para una serie sobre las Txinkelih (hacia el 2003). En estos tiempos, estoy retomando la idea de ponerla en marcha.


Tal vegada es tracte de la meua experiència més sorprenent amb la, tan nominada, “Mare Natura”. Fou a Centre Amèrica. Al món maia. Realitzava un vol contractat per Mary Ethan que, per aquella època, es trobava encaparrada a una expedició a la busca del “cor de titani”, quan, després d’una aterrada forçada, en plena selva de Tikal, ens encontrarem una espècie d’insecte desconeguda fins el moment pels entomòlegs.
Fou la seua aparent alegria al transmetre les seues històries, mitjançant moviments i sons que ens recordaven – vagament – als musicals de la MGM, el que ens fascinà d’immediat.

Esboços per una sèrie al voltant de les Txinkelih (cap al 2003). En aquestos temps, estic reprenent l’idea de posar-la en marxa.

domingo, 15 de junio de 2008

viernes, 13 de junio de 2008

Gentes del país de la Media Luna

También en la base sufrimos las inclemencias del precio del crudo y esto comenzaba a afectar a nuestros vuelos comerciales. Está más que claro que no es un problema ocasionado – exclusivamente - por los productores de petróleo y sí por los abusivos impuestos con que se grava. Hemos decidido pues, trasladarnos a un lugar donde la presión fiscal sea algo menor y podamos seguir dedicando los ligeros beneficios obtenidos a combustibles más digestivos.

Vestuario de distintos grupos sociales del mundo musulmán para “Cruïlla de Cors” (2007/2008).


També a la base sofrim les inclemències del preu de cru i açò començava a afectar als nostres vols comercials. Està més que clar que no és un problema ocasionat – exclusivament – pels productors de petroli i sí pels abusius impostos amb els que es grava. Hem decidit doncs, traslladar-nos a un lloc on la pressió fiscal siga menor i puguem seguir dedicant els lleugers beneficis obtinguts a combustibles més digestius.

Vestuari de distints grups socials del món musulmà per “Cruïlla de Cors” (2007/2008).

martes, 10 de junio de 2008

Zagales

En cualquiera de las bases que en mi vida profesional, los chicos y yo, hemos ocupado, por recóndito que fuera el lugar, la continuada presencia de niños nos ha servido para aliviar dramáticos momentos de tensión contenida. Niños camboyanos, de la antigua URSS, libaneses, kurdos… Todo esto hasta la llegada de mis pequeños cachorros que, por derecho propio, se convirtieron en los verdaderos dueños de la "Melchor Mombo Company".

Portada para un proyecto televisivo puesto en marcha estos días con "La Dependent" y "Tercera Versió" (2008).


En qualsevol de les bases que a la meua vida professional, la colla i jo, hem ocupat, per recòndit que fora el lloc, la continuada presència de xiquets ens ha servit per alleujar dramàtics moments de tensió continguda. Xiquets de Cambotja, de la antiga URSS, libanesos, kurds... tot açò fins l’aplegada dels meus menuts cadells que, per dret propi, es convertiren en els verdaders amos de la “Melchor Mombo Company”.

Portada per a un projecte televisiu posat en marxa aquestos dies amb "La Dependent" i "Tercera Versió"(2008).

viernes, 6 de junio de 2008

Gentes del país de la Cruz


A pesar de todo lo que se diga, las diferencias en la vida, nunca son debidas a la raza, religión o demás mandangas.
En todos mis vuelos y viajes, la única certeza confirmada es la de que este mundo se rige por la sencilla dinámica de ricos y pobres. Cuando dos ricos combaten entre sí, su única motivación es la de conseguir lo que el otro tiene para aumentar así la riqueza propia. La lucha de los pobres es mucho más simple. Ante la nada, se combate por atrapar las migajas.

Vestuario de distintos grupos sociales del mundo cristiano para “Cruïlla de Cors” (2007/2008).


A pesar de tot el que es diga, les diferències a la vida, mai son degudes a la raça, religió o demés ganseries.
A tots els meus vols i viatges, l’única certesa confirmada és la de que aquest mon es regeix per la senzilla dinàmica de rics i pobres. Quan dos rics entren a combatre entre ells, la motivació no és altra que aconseguir el que l’altre té per augmentar així la riquesa pròpia. La lluita dels pobres és molt més simple. Davant res, es combat per agafar les sobralles.

Vestuari de distints grups socials del mon cristià per “Cruïlla de Cors” (2007/2008).

martes, 3 de junio de 2008

Más de “Urano y los sospechosos”



De nuevo en el espacio exterior. De nuevo en ese viaje interestelar que no me decidí a emprender hasta el final. Menos mal que para los más cercanos, mis dudas son menores, ¿o no?

Viñetas para “Urano y los sospechosos” (2005/2006). Inconclusa.

De nou a l’espai exterior. De nou a aquest viatge interestel·lar que no em decidí a emprendre fins el final. Menys mal que per als més propers, els meus dubtes son menors, o no?

Vinyetes per “Urano y los sospechosos” (2005/2006). Inconclusa.