Datos personales/Dades personals

lunes, 20 de abril de 2009

Desparecido


Así voy a estar. No tanto tiempo como la momia de Tutankamon descubierta por Carter, pero sí durante un par de semanas donde dos actividades sucesivas e ineludibles van a centrar mi atención.

Mientras, y para que no cese la actividad por completo, inicio aquí, la publicación de otro de mis tebeos.

Ilustración para libro de texto (Bromera 2009).


Així vaig a estar. No tan temps com la mòmia de Tutankamon descoberta per Carter, però sí durant un parell de setmanes on dues activitats successives i ineludibles van a centrar la meua atenció.

Mentre i per que no cese l’activitat per complet, inicie ací, la publicació d’altre dels meus tebeus.

Il·lustració per llibre de text (Bromera 2009).

jueves, 16 de abril de 2009

Innovando

El empecinamiento de alguno de mis “pigmaliones” de la lejana adolescencia, acerca de que debía innovar en mis trabajos, experimentar y estar siempre arriesgando, ha tenido un efecto retardado en mis neuronas. Y no ha sido sino con la Melchor Mombo Company convertida en compañía de vuelos regulares, cuando he comenzado a investigar y a probar nuevas soluciones gráficas. ¿Son los años o será que cada uno tiene sus plazos?

Pruebas mixtas para un nuevo proyecto (2009).


L’empenyorament d’alguns dels meus “pigmalions” de la llunyana adolescència, al voltant de que devia innovar als meus treballs, experimentar i estar sempre arriscant, ha tingut un efecte retardat a les meues neurones. I no ha sigut sinó amb la Melchor Mombo Company convertida en companyia de vols regulars, quan he començat a investigar i a provar noves solucions gràfiques. Son el anys o serà que cadascú té els seus terminis?
Proves mixtes per un nou projecte (2009).

martes, 7 de abril de 2009

This is The End


Sucede. Lo esperes o no – generalmente es sí -, llega un día y acaba. Y quedas mirando al horizonte, lanzándote preguntas sin respuesta. Y piensas si estás listo para comenzar de nuevo. Y dudas, pero sigues viviendo. Qué remedio.

Fin al entintado. Última viñeta acabada – que no la que cierra el álbum – de Rajastan (2009). Quedan dos semanas de color y punto ¿final?


Succeeix. O esperes o no – generalment es sí -, aplega un dia i acaba. I quedes mirant el horitzons, llançant-te preguntes sense resposta. I penses si estàs llest per començar de nou. I dubtes, però segueixes vivint. Quin remei.

Fi al entintat. Darrera vinyeta acabada – que no la que tanca l’àlbum – de Rajastan (2009). Queden dues setmanes de color i punt ¿final?

viernes, 3 de abril de 2009

Permanezcan en sintonia


Como la cosa esta de las misiones está muy, pero que muy calmada, aprovechen la tesitura para cambios de aceite, reposición de víveres y demás. No sea que pasada la semana de Pasión (¿?) les dé por arrancar a todos de golpe.
Señalética para Terra Natura (2004).

Com la cosa aquesta de le missions està molt, però que molt calmada, aprofiten la tessitura per canvis d’oli, reposició de vitualles i demés. No siga que passada la setmana de Passió (?) els done per arrancar a tots de colp.
Senyalètica per Terra Natura (2004).