Datos personales/Dades personals

martes, 26 de abril de 2011

Novena



Durante la semana que entramos, va a haber reuniones que modifiquen de forma contundente el calendario de la Company en los próximos meses. Es muy posible incluso que, mediante una magistral lección de encaje de bolillos, pueda acudir a todos los frentes abiertos y salir vivo.
Se apunta entonces una posible explicación a ese subconsciente afán mío de los últimos tiempos por retratar iglesias. ¿Será que de algún modo estoy pidiendo ayuda divina?
Santuario de la Font Roja. Impresión sobre lienzo (2011).

Al llarg de la setmana que comencem, va a haver reunions que modifiquen de manera contundent el calendari de la Company als propers mesos. És molt possible fins i tot que, mitjançant una magistral lliçó de punta de boixets, puga acudir a tots els fronts oberts i eixir viu.
Apareix aleshores una possible explicació a eixe subconscient afany meu dels darrers temps per retratar esglésies. Serà que d’alguna forma estic demanant ajuda divina?
Santuari de la Font Roja. Impressió damunt llenç (2011).

martes, 19 de abril de 2011

Carakolletionando

Para los que, como yo, el engolamiento de la cultura reconocida les sobrepasa. Para los que comprobar que la cantidad de gente que frecuenta los museos es nimia, apenas un suspiro porcentual. Para los que, vinculados a la creación desde su vertiente más popular, rastreamos el máximo número de público posible. Para los que un fracaso no nos ofrece coartada de elitismo… Para ellos la posibilidad de participar de una iniciativa artística colectiva, que permite ofrecer nuestra creación sobre un insólito soporte y hacerlo además a pie de calle, sin forzada o artificial selección de público, con la posibilidad de llegar a las más diversas tipologías humanas, compartir con gentes crecidas en siglos diversos, en momentos culturales dispares, tanto del país como foráneos, con educaciones estilísticas distintas, con variables criterios artísticos, para ellos, insisto, y por ende para mí, esta iniciativa, es un bocado que no se debía dejar escapar – aún a paso de caracol -.
La propuesta en fase embrionaria (2011).

Pels que, com jo, la presumpció de la cultura reconeguda els sobrepassa. Pels que comprovar que la quantitat de gent que freqüenta els museus és nímia, a penes un sospir percentual. Pels que, vinculats a la creació des de la seua vesant més popular, rastregem el màxim número de públic possible. Pels que un fracàs no ens ofereix coartada d’elitisme... Per a ells la possibilitat de participar d’una iniciativa artística col·lectiva, que permet oferir nostra creació al damunt d’un insòlit suport i fer-ho a més a peu de carrer, sense forçada o artificial selecció de públic, amb la possibilitat de aplegar a les més diverses tipologies humanes, compartir amb gents crescudes a segles diversos, en moments culturals dispars, tant del país com forans, amb educacions estilístiques distintes, amb variables criteris artístics, per ells, insisteixo, i per tant per mi, aquesta iniciativa, es un mos que no es devia deixar escapar – fins i tot a pas de caragol -.          
La proposta en fase embrionària (2011).

lunes, 11 de abril de 2011

Priorizar camino a destino



En cualquier viaje, del tipo que sea, hacia destinos diversos, se recorre un camino. Y aunque siempre ha parecido que, lo primordial, lo imprescindible, casi lo único, es llegar a la meta, yo hace tiempo me convencí de que no.
Ahora me pierdo en los recovecos que me ofrecen los preliminares, en las dificultades que el propio camino pone ante mí, y disfruto de ello como si esa fuese la finalidad propia del viaje.
Por si me quedaban dudas respecto a ello, alguien muy querido por mí, un día me susurró al oído; “Si regresas por el mismo lugar por el que has ido, te estás perdiendo la mitad del viaje”. Son palabras que siempre tengo en cuenta.
Esbozos previos para la ilustración con la que participo en esta exposición itinerante (2011).

A qualsevol viatge, del tipus que siga, cap a destins diversos, es recorre un camí. I encara que sembla que, el primordial, el imprescindible, quasi l’únic, és aplegar a meta, jo fa temps que em vaig convèncer de que no.
Ara em perd als amagatalls que m’ofereixen els preliminars, a les dificultats que el propi camí posa davant meu, i gaudeix d’ells com si aqueixa fora la finalitat pròpia del viatge.
Per si em quedaren dubtes al respecte, algú molt estimat per mi, un dia em xiuxiuejà a l’orella; “Si tornes pel mateix lloc pel que has anat, t’estàs perdent la meitat del viatge”. Son paraules que sempre tinc en compte.      
Esbossos previs per la il·lustració amb la que participe a aquesta exposició itinerant (2011).

martes, 5 de abril de 2011

Love time?

La Glorieta
Lámina 22,5x44cm  15,00 €
Lámina 14,5x31cm 7,00
Que sí, que la primavera ya nos muestra todo su poderío, y granos, alergias y pieles blanco nuclear aparecen por doquier. Eso es indiscutible, pero lo que yo digo es que, a pesar de todos los tópicos que vinculan la aparición del amor en su faceta más efervescente a esta estación, yo nunca sufrí de ese mal en estos meses, ni vi que el porcentaje general sufriese cambios notables.
Otra cosa es que yo siga enamorándome esas tres veces diarias que, desde el uno de enero, me propuse. Y, créanme, voy cumpliendo sin apenas dificultad, tan solo abriendo bien los ojos a todo cuanto se cuece a mí alrededor.
Nueva lámina de la serie “El ojo de Robert Capa” (2011).  

Que sí, que la primavera ja ens mostra tot el seu poder, i granets, al·lèrgies i pells blanc nuclear, apareixen per tot arreu. Això és indiscutible, però el que jo dic és que, a pesar de tots els tòpics que vinculen l’aparició del amor a la seua faceta més efervescent a aquesta estació, jo mai vaig sofrir d’aquest mal durant aquestos mesos, ni vaig vorer que el percentatge general patira canvis notables.
Altra cosa és que jo segueixca enamorant-me eixes tres vegades diàries que, des del ú de gener, em vaig proposar. I, creguen-me, vaig complint sense a penes dificultats, tan sols obrint be els ulls a tot el que es cou davant els meus ulls.
Nova làmina de la sèrie “L’ull de Robert Capa” (2011).