Datos personales/Dades personals

viernes, 13 de julio de 2012

Dante trae su infierno a las puertas de la base











Avionetas, rotores de helicóptero, incluso el carraspeo del viejo Dakota, saturan el sonido del alba. El infierno está a pocos kilómetros de la base y un grupo de héroes se apresta a extinguirlo.
Mientras, a más distancia, la jauría de bastardos sigue a la suya, y en su afán por destruir un país, se aplican, jaleados por las rameras, tanto da a golpe de recorte como con métodos mafiosos, con el único objetivo de su enriquecimiento personal.

Y en mi fuero interno, ahí donde ahora mismo noto como la rabia me reconcome, ya hace tiempo que salta una pregunta. ¿Hasta cuando vas a permanecer impasible?
  
Avionetes, rotors d’helicòpter, fins i tot la raspera del vell Dakota, saturen el so de l’alba. El infern està a pocs kilòmetres de la base i un grup d’herois s’apresten a extingir-lo.
Mentre, a més distància, la gossada de bastards segueix a la seua, i al seua afany per destruir un país, s’apliquen, aclamats per les rameres, tant els val a cop de retall com amb mètodes mafiosos, amb l’únic objectiu del seu enriquiment personal.

I al meu for intern, aquí on ara mateix note com la ràbia em menja les entranyes, ja fa temps que balla una pregunta. Fins quan vas a romandre impassible?     

lunes, 9 de julio de 2012

Boquiabierto


Sin duda un grande. Por su sencillez al trabajar, claro, pero, sobre todo, por esa soledad del hombre que reflejaban sus lienzos de forma magistral.
No sé hasta donde seré capaz de aplicar lo aprendido o si él mismo, desde el paraíso de los pinceles, será capaz de guiarme, lo que sí puedo afirmar, es que, con el resto de actividades realizadas, ha sido un nutritivo viaje para los cinco sentidos.

Viñeta de “La nuit de la clandestinité” (2012).


Sens dubte, un gran. Per la seua senzillesa al treballar, clar, però, per damunt de tot, per eixa soledat del home que reflexaven els seus llenços de manera magistral.
No sé fins on seré capaç d’aplicar l’aprés o si ell mateix, des del paradís dels pinzells, serà capaç de guiar-me, el que sí puc afirmar, és que amb la resta d’activitats realitzades, ha estat un nutritiu viatge pels cinc sentits.

Vinyeta de “La nuit de la clandestinité” (2012).

martes, 3 de julio de 2012

Aprendiendo de los más grandes...


En el corazón de una batalla estilística como la que me hallo librando conmigo mismo, siempre se agradece la pausa. Si esta se otea con la intención de ser uncido por la luz de los más grandes, ya se anuncia como irrenunciable.
Aunque alguien dijo que solo a base de trabajo se consigue que las famosas musas te visiten, yo voy a intentar regresar imbuido por el espíritu de este hombre.
Viñetas de “La nuit de la clandestinité” (2012).    

Al cor d’una batalla estilística com la que em trobe lliurant a mi mateix, sempre s’agraeix la pausa. Si aquesta s’atalaia amb la intenció de ser ungit per la llum dels més grans, ja s’anuncia com irrenunciable.
Encara que algú va dir que tan sols a base de treball s’aconsegueix que les famoses muses et visiten, jo vaig a intentar tornar imbuït per l’esperit d’aquest home.
Vinyetes de “La nuit de la clandestinité” (2012).