Datos personales/Dades personals

lunes, 27 de octubre de 2014

Atascado




Me suele suceder. Cuando todo está listo para, con un simple paso,  pasar a otro estadio del proyecto en el que ya no puedo incidir, las dudas sobre cualquier nimio elemento del conjunto me detienen. ¿Es perfeccionismo extremo o, como una buena amiga me vaticinó en un instante de mi vida, miedo al éxito?  

Propuestas de logotipo para la nueva editorial (2014). 

  

M’acostuma a passar. Quan ja està tot llest per, amb un senzill pas, passar a altre estadi del projecte al que ja no puc incidir, els dubtes al voltant de qualsevol element nimi del conjunt em detenen. És perfeccionisme extrem o, com una bona amiga em va vaticinar a un instant de la meua vida, por a l’èxit?
Proposta de logotip per nova editorial (2014).

miércoles, 15 de octubre de 2014

Hoy en la mesa...


 
Avanzando. Con la idea clara y la mente espesa. Con los plazos marcados en rojo en un calendario evanescente. Sin seguridad en nada, ni tan siquiera en el trazo. Pero así estoy, y así lo vive la base. No miro más futuro que hoy mismo. Y así voy a seguir un tiempo.
Mostraré por aquí retazos, jirones de esa vida que me dejo en cada línea sin importarme mucho más.
Y mientras, desde el pragmatismo obligado, intento recuperar las finanzas a partir de las deudas pendientes que he comenzado a (mal)gestionar y seguiré dando pasos en mi nueva aventura editorial.
Esbozo y lápiz de dos páginas de “El 4208 de Mauthausen” (2014). 
  
Avançant. Amb la idea clara i la ment espessa. Amb els terminis senyalats en roig a un calendari evanescent. Sense seguretat en res, ni tan sols amb el traç. Però així estic, i així ho viu la base. No mire més futur que hui mateix. I així vaig a seguir un temps.
Mostraré per ací retalls, bocis d’eixa vida que em deixe a cada línea sense importar-me molt més.
I mentre, des de el pragmatisme obligat, intente recuperar les finances de la base a partir dels deutes pendents que he començat a (mal)gestionar i seguiré donant passos en la meua nova aventura editorial.
Esbós i llapis de dues pàgines de “El 4208 de Mauthausen” (2014).

viernes, 3 de octubre de 2014

El movimiento se demuestra andando



Demasiado tiempo al ralentí. Muy poco que contar y demasiados vicisitudes en la vida de la base que nos han lastrado para avanzar.

Pero no podemos quedar en manos de plañideras y lastimeros. Hay que mirar adelante y empujar con todo. ¿Proyectos? Cientos. ¿En marcha? Cinco. Y sobre todos ellos vamos a ir hablando de ahora hasta que se materialicen.

Del primero de ellos, ya en la recta final, hablaremos muy pronto con detalle.

De momento decir que seguimos vivos. La Melchor Mombo Company vuelve con sus vuelos comerciales y románticos. Eso sí, sin despegar un ápice del suelo.

Abróchense los cinturones, el final de año va a ser movido.

Página de “Al-Azraq” (2013).     

  

Massa temps al ralentí. Molt poc que contar i massa vicissituds a la vida de la base que ens han llastrat per avançar.

Però no podem quedar en mans de ploraneres i planyívols. Hi ha que mirar cap endavant i empentar amb tot. Projectes? Centenars. En Marxa? Cinc. I al voltant de tots ells anem a parlar d’ara fins a que es materialitzen.

Del primer d’ells, ja a la recta final, parlarem molt prompte amb detall.

De moment dir que seguim vius. La Melchor Mombo Company torna amb els seus vols comercials i romàntics. Això sí, sense envolar-se res de res.

Corde’ns els cinturons, la fi de l’any va a ser mogut.

Pàgina de “Al-Azraq” (2013).