Datos personales/Dades personals

miércoles, 14 de enero de 2015

Reflexiones de un lápiz

He esperado. Después del primer y atropellado esbozo solidario, muchas cosas han pasado por mi cabeza y buena parte de ellas más que irracionales. Pero un asesino es un asesino y jamás habrá justificación para su acto. Los fundamentalistas que atacaron la pasada semana Charlie Hebdo no solo han segado las vidas de doce personas, nos han privado, además, de lo que estos artistas todavía tenían por contar. Y no hay peros que valgan a este hecho. Nada de lo que un artista plasma sobre papel justifica el odio. Hay otros caminos; la indiferencia, la ignorancia, la respuesta con las mismas y pacíficas armas…  
Nunca pensé que un placer, al que dedico buena parte del tiempo desde mi lejana infancia, pudiese ser una actividad de riesgo. No hay nada más inofensivo que plasmar lo imaginado en un papel con un lápiz. Nunca un dibujo ha sido, es o será una amenaza. Solo es eso ¡joder! ¡¡Un dibujo!!
El mal, la perversión, solo anida en la mente del que mira, nunca en la imagen. Por muchas capas de lectura con que su creador la haya dotado.
Si supiese odiar, volcaría todo mi odio sobre estos intolerantes pero... Sí, solo puedo resignarme, volver a la estantería y releer de nuevo los viejos álbumes de Cabu y Wolinski.    
  
He esperat. Després del meu primer i atropellat esbós solidari, moltes coses han passat pel meu cap i bona part d’elles més que irracionals. Però un assassí és un assassí i mai hi haurà cap justificació pels seus actes. Els fonamentalistes que atacaren la passada setmana Charlie Hebdo no sols han segat les vides de dotze persones, ens han privat, a més, del que aquestos artistes encara tenien per contar. I no hi ha peròs que valguen a aquest fet. Res del que un artista plasma damunt paper justifica l’odi. Hi ha altres camins; la indiferència, la ignorància, la resposta amb les mateixes i pacífiques armes...
Mai vaig pensar que un plaer, al que dedique bona part del temps des de la llunyana infància, pogués ser una activitat de risc. No hi ha res més inofensiu que plasmar el imaginat a un paper amb un llapis. Mai un dibuix ha sigut, és o serà una amenaça. Sols és això fotre! Un dibuix!!
El mal, la perversió, sols cova a la ment del que mira, mai a la imatge. Per moltes capes de lectura amb que el seu creador l’haga dotada.
Si sabés odiar bolcaria tot el meu odi damunt d’aquestos intolerants però... Sí, sols puc resignar-me, tornar a la prestatgeria i rellegir de nou els vells àlbums de Cabu i Wolinski.                 

miércoles, 7 de enero de 2015