Días de Gloria

Sentado en silencio en la cabina del Dakota, viendo como amanece tras el cerro que envuelve el sudoeste de la base, doy rienda suelta a mis pensamientos. No hay misiones estos días. Los vuelos apenas son rutinarios en busca de dar con las siete ciudades de Cibola que nos permitan, a todos los que convivimos en la base, dedicarnos, al igual que el profeta musulmán, a la vida contemplativa. Eso sí, sin tener que desposar a rica camellera.

Aprovecho la tesitura para visitar bases vecinas. Hablo con otros pilotos. Comentamos nuestros vuelos. Para todos es lo mismo. Calma tensa a la espera de que algo suceda. Eso sí, con la esperanza de que, al fin, lleguen de nuevo los días de gloria.

Ilustración para libro de texto (2009).

Segut en silenci a la cabina del Dakota, veient com surt el sol de darrere del turó que envolta el sud-oest de la base, done curs als meus pensaments. No hi ha missions aquestos dies. Els vols a penes son rutinaris a la recerca de donar amb les set ciutats de Cibola que ens permeten, a tots els que convivim a la base, dedicar-nos, al igual que el profeta musulmà, a la vida contemplativa. Això sí, sense tenir que esposar a rica ramadera.

Aprofite la tessitura per visitar bases veïnes. Parle amb altres pilots. Comentem nostres vols. Per tots és el mateix. Calma tensa a l’espera de que alguna cosa succeeixi. Això sí, amb l’esperança de que, a la fi, apleguen de nou els dies de glòria.

Il·lustració per llibre de text (2009).