El último piloto

Demasiados días sin actualizar. Demasiadas batallas libradas. Misiones más complejas que la que acabó con Gerónimo - ¿Ah?¿Qué ese no era el nombre clave? – Y risas, muchas risas. Pero sobre todo la maravillosa presencia de un nuevo aviador en la base.

Hace poco que está entre nosotros pero se ha ganado el corazón de los más curtidos pilotos. A ver si hacemos un hombrecito – uno más – de él… Sin que pierda, eso sí, el mágico espíritu de la infancia.

Ilustraciones para interiorismo de una habitación infantil (2011).

Massa dies sense actualitzar. Massa batalles lliurades. Missions més complexes que la que acabà amb la vida de Gerónimo – Ah? Què eixe no era el nom clau? – I rialles, moltes rialles. Però sobre tot, la meravellosa presència d’un nou aviador a la base.

Fa poc que està entre nosaltres però s’ha guanyat el cor dels més embrunits pilots. A vorer si fem un homenet – un més – de ell... Sense que perda, això sí, el màgic esperit de la infància.  

Il·lustracions per interiorisme d’una habitació infantil (2011).   

Siempre hay un lado bueno

Con los años, con el culo pelado y dolorido de tantas horas sobre el asiento de cuero del Dakota, con los golpes de la vida, con la sangre, el sudor y las lágrimas que aireaba a los cuatro vientos Sir Winston Churchill, con ello y con todo, llega un momento en que te queda más que claro que, suceda lo que suceda en tu existencia, por jodido que te parezca, siempre hay un punto donde plantar la cámara y conseguir la toma buena – como también siempre lo hay donde conseguirla mala -. Y ahí, en el punto de vista bueno es donde tengo instalada ahora la mía. Y a todo saco punta, todo me vale, aunque sean palos, que ya sabré yo como darle la vuelta.   

Ilustración para un e-book colectivo que pueden ver aquí o aquí, divertida iniciativa surgida de allende de los mares, sobre las ventajas de no tener pelo (2012). Ya ves, me uno a causas que ni me van, ni me vienen, ¿o sí?

Amb els anys, amb el cul pelat i dolorit de tantes hores al damunt del seient de cuir del Dakota, amb els colps de la vida, amb la sang, el suor i les llàgrimes que airejava als quatre vents Sir Winston Churchill, amb ells i amb tot, aplega un moment en que et queda més que clar que, passe el que passe a la teua existència, per fotut que semble, sempre hi ha un punt on plantar la càmera i aconseguir la toma bona – com també sempre hi ha un on aconseguir la dolenta -. I aquí, al punt de vista bo és on jo tinc instal·lada ara la meua. I a tot trac partit, tot em val, encara que siguen pals, que ja sabre jo com pegar-li la volta.     

Il·lustració per un e-book col·lectiu que poden vorer ací o ací, divertida iniciativa de més enllà dels mars, al voltant dels avantatges de no tenir cabell (2012). Ja veus, em uneixo a causes que ni em van ni em venen, o sí?