Datos personales/Dades personals

Yendo por el mundo... / Anant pel món...

Buscar este blog

Mostrando entradas con la etiqueta A vuela pluma. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta A vuela pluma. Mostrar todas las entradas

viernes, 23 de junio de 2017

Una nueva ruta...

Son los primeros pasos, todavía titubeantes. Es un proyecto del pasado recuperado con otra mirada. Una deuda vital con alguien muy querido. ¿Hasta dónde me llevará? ¿Quién sabe? Quizás otros tres años, quizás más... Pero mientras me provoque el cosquilleo en el estómago, mientras me ofrezca la magia de contar historias, mientras encuentre placer en deslizar el lápiz por el grano del papel, lo daré todo por bien empleado.
Esbozos y apuntes para el guión de un nuevo tebeo (2017).

Son els primers passos, encara vacil·lants. És un projecte del passat recuperat amb altra mirada. Un deute vital amb algú molt estimat. Fins on em portarà? Qui sap? Tal volta altres tres anys, tal volta més... Però mentre em provoque el pessigolleig a la panxa, mentre m'ofereixca la màgia de contar històries, mentre trobe plaer en lliscar el llapis pel gra del paer, ho donaré tot per ben empleat.
Esbossos i apunts pel guió d'un nou tebeo (2017).

martes, 4 de octubre de 2016

En orden de combate...


Aún no del todo apagadas las llamas del postrer enfrentamiento, cuando todo está listo para la siguiente batalla.
Regreso a antiguas, que no anticuadas, técnicas de combate y espero que el azar orientado del agua al surcar las hojas de papel ofrezca soluciones, cuanto menos, inesperadas.
Páginas para un nuevo proyecto (2016).

Encara no del tot apagades les flames del darrer enfrontament, quan tot està llest per la següent batalla.
Torne a antigues, que no antiquades, tècniques de combat i espere que l'atzar orientat de l'aigua al recorre les fulles de paper, ofereixi solucions, al menys, inesperades.
Pàgines per un nou projecte (2016).

jueves, 17 de marzo de 2016

De la imaginación a...



Así toman forma. Pasos y más pasos en los que se pierden detalles, aparecen otros, se modifican, se deforman... en más ocasiones de las esperadas, incluso se diluyen. Así son los proyectos de mi día a día.

Como me dijo un viejo artista tras una vida de constante ajetreo; "Ahora quisiera hacer toda mi obra, escenografías, vestuario, carteles... todo a pequeña escala, en cartulina de colores y unas tijeras. Ahí quedaría todo tal y como yo imaginé".

De alguna forma esto es jugar a ser Dios. Con los peligros que conlleva pero sin la posibilidad de hacer ningún daño.

Primeros pasos para el gran roble del bosque de Sherwood (2015-2016).  



Així agafen forma. Passes i més passes als que es perden detalls, en apareixen altres, es modifiquen, es deformen... en més ocasions de l'esperat, fins i tot es dilueixen. Així son els projectes del meu dia a dia.

Com em va dir un vell artista després d'una vida de constant enrenou; "Ara voldria fer tota la meua obra, escenografies, vestuaris, cartells... tot a petita escala, en cartolina de colors i unes tisores. Aquí quedaria tot com ho vaig imaginar".

D'alguna forma açò és jugar a ser Deu. Amb els perills que comporta però sense possibilitat de fer cap mal.
Primeres passes cap al gran roure del bosc de Sherwood (2015-2016). 

lunes, 7 de diciembre de 2015

Ocupando tiempos muertos...



De un proyecto a otro ocupando - casi - todo mi tiempo y sin mucho que desvelar. De camino, suspiros a vuela pluma.
Esbozo (2015)

D'un projecte a altre ocupant - quasi - tot el meu temps i sense massa a desvelar. De camí sospirs a vola ploma.
Esborrany (2015).

miércoles, 28 de octubre de 2015

Dos minutos al azar de un día corriente





Una muestra de mi tarea actual, con detalle para todos aquellos que preguntan sobre la fase de entintado y si la negritud de mis dedos es una búsqueda inconsciente de emular a Robert Johnson.

Viñeta de "El 4208 de Mauthausen" (2015).



Una mostra de la meua tasca actual, amb detall per tots aquells que pregunten al voltant de la fase d'entitat i si la negritud dels meus dits és una recerca inconscient d'emular a Robert Johnson.

Vinyeta de "El 4208 de Mauthausen" (2015).

Archivo del blog/ Arxiu del blog