martes 14 de julio de 2009

A gusto del consumidor






Hay veces en que, sin saber como, una misión se desvía del camino marcado de inicio en la hoja de ruta. Ello me lleva a dar tumbos con el Dakota y sufrir más de la cuenta con un vuelo que, a primera vista, resultaba rutinario. Es ahí donde más necesito tener los mapas a tiro, escuchar a los controladores de las diferentes torres y encomendarme al patrón de los pilotos para llegar a buen puerto. Normalmente, con mayor o menor esfuerzo, acabo aterrizando en el lugar indicado.

Diversas portadas que no encajaron para la novela “Malsons” de Anne Fine (2009). En breve la definitiva.


Hi ha vegades en que, sense saber com, una missió es desvia del camí marcat d’inici a la fulla de ruta. Allò em porta a donar tombs amb el Dakota i sofrir més del compte amb un vol que, a primera vista, resultava rutinari. És ací on més necessite tenir els mapes a tir, escoltar als controladors de les diferents torres i encomanar-me al patró dels pilot per aplegar a bon port. Normalment, amb major o menor esforç, acabe aterrant al lloc indicat.

Diverses portades que no encaixaren per la novel·la “Malsons” d’Anne Fine (2009). En breu la definitiva.

miércoles 8 de julio de 2009

¡Para! ¡Templa y manda!





Te lanzas. Corres, corres, corres... Siempre sin mirar atrás. Crees estar en el corte bueno y, de pronto… ¡zas! Te das cuenta que no.

Y tomas la frase taurina del título y la aplicas para ver luz. Y eso. Que lo retomaré, y será pronto. Pero antes debo meditarlo porque hay algo que no me acaba de encajar.

Páginas 2,3,4 y 9 de “Al-Azraq” (2009).

Et llances. Corres, corres, corres... Sempre sense mirar enrere. Creus estar al tall bo i, de sobte... zas! Et dones compte que no.

I agafes la frase taurina del títol i la apliques per veure la llum. I això. Que ho reprendré, i serà prompte. Però abans dec meditar-ho perquè hi ha alguna cosa que no m’acaba d’encaixar.

Pàgines 2,3,4 i 9 de “Al-Azraq” (2009).

viernes 3 de julio de 2009

Rufino


No hacen falta más palabras. Directamente "from heaven" mis quince segundos de fama y todo un clásico.
Del facebook de su director. Guión – con Miguel Peidro - y breve aparición en "Rufino" (nominado al Goya de 1999).
Otro día - es posible - os cuento más sobre su origen.


No fan falta més paraules. Directament "from heaven" els meus quinze segons de fama i tot un clàssic.
Del facebook del seu director. Guió – amb Miquel Peidro - i breu aparició a "Rufino" (nominat al Goya de 1999).
Altre dia - és possible - us conte més al voltant del seu origen.

lunes 29 de junio de 2009

Pesadillas



No sé si es resultado del ajeno calor asfixiante – propio de esta época pero impropio de mi necesidad particular -, de mi habitual tendencia al pánico – sobre todo cuando no veo claro en el horizonte -, o de la necesidad de unos días de asueto – lo de remunerados queda más que oculto en el baúl de los tiempos – lo cierto es que llevo varios días soñando de manera agotadora y, entre esos sueños, los húmedos han quedado descatalogados.

Ilustraciones para “Malsons”, Edicions Bromera (2009).


No sé si és el resultat de l’aliena calima asfixiant – pròpia d’esta època però impròpia de la meua necessitat particular – de la meua habitual tendència al pànic – sobre tot quan no veig clar l’horitzó -, o de la necessitat d’uns dies lliures – el de remunerats queda més que ocult al baül dels temps – el cert és que porte diversos dies somniant de manera esgotadora i, entre eixos somnis, els humits han quedat descatalègats.

Il·lustracions per “Malsons” Edicions Bromera (2009).

jueves 25 de junio de 2009

El monolito


En esas ocasiones en las que los laberintos de la mente se estrechan, en que el entendimiento parece no querer saber nada de conexiones, en que la ceguera deja de ser un problema solo físico, es cuando deseo con firmeza que, ese monolito portador de inteligencia y que permite a los homínidos dar “el paso” en el “2001” de Clarke y Kubrick, haga su milagrosa aparición.

Ahora todo va mejor.

Diseño de monolito y señalética para Pangea en Terra Natura (2004).


En eixes ocasions en les que els laberints de la ment s’estreteixen, en que l’enteniment sembla no voler saber res de connexions, en que la ceguera deixa de ser un problema tan sols físic, es quan desitje amb fermesa que, eixe monòlit portador de la intel·ligència i que permet als homínids donar “el pas” al “2001” de Clarke i Kubrick, faça la seua miraculosa aparició.

Ara tot va millor.

Disseny de monòlit i senyalètica per Pangea a Terra Natura (2004).

jueves 18 de junio de 2009

“El Blavet”

Conocido con el sobrenombre de “Al-Azraq” – “El Azulado” – a causa del color de sus ojos, Abu-Abdalla Ben Huzdäil al Sähuir, fue el líder de los mudéjares en las tres rebeliones que estos protagonizaron en el reino de Aragón durante el siglo XIII. Desde siempre me ha fascinado esta historia por el carácter “mestizo” del protagonista y por su profunda amistad con el que luego sería su antagonista, el rey Jaime I.

Ahora comenzará su caminar por las páginas de un tebeo demasiado tiempo pospuesto.

A ver que os parece.

Prueba para la página primera de “Al-Azraq”. Recién cocinada (2009).


Conegut pel sobrenom de “Al-Azraq” – “El Blavet” – degut al color dels seus ulls, Abu-Abdalla Ben Hudzäil al Sähuir, fou el líder dels mudèjars en les rebel·lions que estos protagonitzaren al regne d’Aragó durant el segle XIII. Des de sempre m’ha fascinat esta història pel caràcter “mestís” del protagonista i per la seua profunda amistat amb el que després seria el seu antagonista, el rei Jaume I.

Ara començarà el seu camejar per les pàgines d’un tebeo massa temps posposat.

A veure que us sembla.

Prova per la pàgina primera de “Al-Azraq”. Acabada de cuinar (2009).

martes 16 de junio de 2009

La villa que nadie debe obviar





A la espera de los primeros resultados de las nuevas misiones, de nombre clave “Malsons” y “Al-Azraq”, unas cuantas imágenes, de escaso valor turístico, de uno de esos lugares del mundo que nadie debería dejar de visitar.

Cuatro momentos de Florencia (2009).


A l’espera dels primers resultats de les noves missions, de nom clau “Malsons” i “Al-Azraq”, unes quantes imatges, de escàs valor turístic, d’un d’eixos llocs del mon que ningú deuria deixar de visitar.

Quatre moments de Florència (2009).

viernes 12 de junio de 2009

Gesto teatral ¿sólo?


Es importante, sí. Nadie lo duda. Y el falso gesto, la ausencia de él, o el gesto desmesurado, pueden llevar a destrozar el mejor de los textos. Así que nada que añadir, ¿o sí?
Creo que en demasiadas ocasiones se obvia lo que se narra, deja de importar, y se acercan de ese modo a la poesía o la pintura, donde la emoción es la que manda. Nada más importa. Está bien, sí. No lo niego. Pero tengo la ligera sensación de que cada vez más, la gente, el público, que no hay que olvidar que es para quien se actúa, busca ese plus de la historia bien narrada.
Aunque no me hagáis mucho caso, quizás son solo reflexiones de un piloto enfrascado en los bocetos de su última misión.
Lápiz de las ilustraciones de “Malsons” (2009).

És important sí. Ningú ho dubta. I el falç gest, la mancança de ell, o el gest desmesurat poden portar a destrossar el millor dels texts. Així que res que afegir, o sí? Crec que en massa ocasions s’obvia el que es narra, deixa d’importar, i s’apropen d’eixa forma a la poesia o la pintura, on l’emoció és la que mana. Res més importa. Està bé, sí. No ho negue. Però tinc la lleugera sensació de que cada vegada més, la gent, el públic, que no hi ha que oblidar que és per qui s’actua, recerca eixe plus de la història ben narrada. Encara que no em feu massa cas, tal volta son tan sols reflexions d’un pilot embardissat als esbossos de la seua darrera missió. Llapis de les il•lustracions de “Malsons” (2009).

lunes 8 de junio de 2009

Como un elefante


Seguro, fuerte, pausado. Así querría sentirme ante el próximo tebeo que voy a poner en marcha. Torpe, lento y asustado ante ciertos “ratones”, es como realmente me siento. Todo se vincula al elefante, cierto, pero dependiendo de la óptica que utilices... Pues eso.

Diseño de elemento musical móvil inédito para Terra Natura (2005).


Segur, fort, pausat. Així voldria sentir-me davant el proper tebeo que vaig a posar en marxa. Desmanyotat, lent i atemorit davant certs “ratolins”, és com realment em trobe. Tot es vincula al elefant, cert, però depenent de l’òptica que utilitzes... Doncs això.

Disseny d’element musical mòbil inèdit per Terra Natura (2005).

jueves 4 de junio de 2009

Terror adolescente


Acabado Rajastan, y a la espera el próximo lunes de una revisión a fondo – ya le estoy viendo costuras y no me gusta nada – he puesto algo de orden en la base y me dispongo a emprender un nuevo vuelo de un par de semanas. La misión, no por diáfana es más sencilla; ilustrar una novela de terror juvenil escrita por Anne Fine.
Así que hacia allí me encamino.


Acabat Rajastan, i a l’espera el proper dilluns d’una revisió a fons – ja li veig les costures i no m’agrada gens – he posat una mica d’ordre a la base i em dispose a emprendre un nou vol d’un parell de setmanes. La missió, no per diàfana és més sencilla; il·lustrar una novel·la de terror juvenil escrita per Anne Fine.
Així que cap allí m'encamine.