Ahora que la segunda parte ya está – casi – a punto…

No es que haya sido un éxito arrebatador. No es que estemos ante el espectáculo de la década. Se trata de un producto más que digno – aunque parezca una “boutade”, esto es cada día más difícil de hallar -  que está gustando allá por donde se representa. Grandes y pequeños ríen de buena gana y se van con la sensación de saber algo más del tema tratado.

Representación de “Sr. Lletraferida” en la Biblioteca Valenciana (2013). Pinchee aquí para ver el espectáculo.

  

No és que haja estat un èxit arrossegador. No és que estiguem davant l’espectacle de la dècada. Es tracta d’un producte més que digne – encara que semble una “boutade”, açò és cada dia més difícil de trobar – que està agradant allà per on es representa. Grans i menuts riuen de bona gana i se’n van amb la sensació de que coneixen una mica més del tema tractat.

Representació de “Sr. Lletraferida” a la Biblioteca Valenciana (2013). Punxe ací per vorer l’espectacle.

De regreso de ninguna parte, avanzando con decisión.

Después de una ausencia inexplicada, de unos meses extraños con actividades atípicas… Después de haber vivido con madurez inédita las dificultades en los aledaños de la base, de haberme convertido en avión nodriza y psicólogo de arrugas al tiempo… Después de todo esto y más, con la partida de uno de los pilotos a su vida universitaria, sin noticias de vuelos comerciales, con las únicas satisfacciones del alma – que, para nada, son menores -, después de todo esto digo, regresamos. Y lo hacemos con la idea de no desviarnos de la misión emprendida hasta finalizarla. En términos taurinos - bella liturgia, horrible espectáculo - ¡Que Dios reparta suerte!

Primeros pasos del guión definitivo para “El superviviente de Mauthausen” (2013).

  

Després d’una absència inexplicada, d’uns mesos estranys amb activitats atípiques... Després d’haver viscut amb maduresa inèdita les dificultats a les rodalies de la base, d’haver-me convertit en avió d’abastament i psicòleg d’arrugues al mateix temps... Després de tot açò i més, amb la partida d’un dels pilots a la seua vida universitària, sense noticies de vols comercials, amb les úniques satisfaccions de l’ànima – que, per res, són menors -, després de tot açò dic, tornem. I ho fem amb l’idea de no desviar-se de la missió mampresa fins finalitzar-la. En termes taurins – bella litúrgia, horrible espectacle – Què Deu reparteixi sort!  

Primers passos del guió definitiu per “El superviviente de Mauthausen” (2013).