Los cotidianos, los que defienden lo suyo, su trabajo, su casa, su familia. Los de la pelea diaria. Esos que Bernardo O’Reilly admira en la escena que los tres niños desprecian a sus padres por cobardes en esta sólida historia. Esos son mis héroes. Y tengo amigos entre ellos. Tan imperfectos como yo, pero defendiendo lo suyo con uñas y dientes, sin dejarse humillar que sería lo fácil, sin comenzar a correr que todavía lo sería más. Para ellos va mi trabajo. También para los niños, y las mujeres, pero esto da para un post futuro.
Página para un nuevo tebeo (2010).
Els quotidians, els que defensen el que és seu, el seu treball, la seua casa, la seua família. Els de la lluita diària. Eixos que Bernardo O’Reilly admira a l’escena que els tres xiquets menyspreen als seus pares per covards a esta sòlida història. Eixos són els meus herois. I tinc amics entre ells. Tan imperfectes com jo, però defensant el que és seu amb ungles i dents, sense deixar-se humiliar que seria el fàcil, sense començar a corre que encara ho seria més. Per ells va el meu treball. També pels menuts, i les dones, però açò dona per un post futur.
Pàgina per un nou tebeus (2010).
No hay comentarios:
Publicar un comentario