Poco que contar pero…

A pesar de la tormenta económica que cubre el país. A pesar del halo de neoliberalismo, que amenaza con deportar a todo aquel que no tatúe la gaviota en su antebrazo. A pesar de que las misiones son escasas y confusas, estos días, en la base, todo es ajetreo y fruición.

Se acercan acontecimientos que nos mantendrán fuera de órbita algunas jornadas. Los pilotos más jóvenes van a sufrir su bautismo de fuego, los más veteranos volverán a tener ocasión de demostrar su pericia en vuelos complicados.

Todo mutará para seguir igual, pero el impulso tomado nos va a hacer llegar al verano con los depósitos anímicos llenos.

Tinta y color sobre mis “monstruos” favoritos (al mismo tiempo los más queridos). Para la revista electrónica Nomagazine (2004).

  

Tot i la turmenta econòmica que cobreix el país. Tot i l’halo de neoliberalisme, que amenaça amb deportar a tot aquell que no tatue la gavina al seu avantbraç. Tot i que les missions son escasses i confuses, aquestos dies, a la base, tot és enrenou i fruïció.

S¡apropen esdeveniments que ens mantindran fora d’òrbita algunes jornades. Els pilots mes joves van a sofrir el seu baptisme de foc, els més veterans tornaran a tindre ocasió de demostrar la seua perícia en vols complicats.

Tot mutarà per seguir igual, però el impuls agafat ens va a fer aplegar a l’estiu amb els depòsits anímics plens.   

Tinta i color al voltant dels meus “monstres” favorits (al mateix temps els més volguts). Per la revista electrònica Nomagazine (2004).