Me hallo en el epicentro de la
tormenta de una de esas crisis de identidad en las que, periódicamente, me veo
inmerso. A las dudas de hacia donde dirigir los proyectos generados, se unen
las que me provoca la solución gráfica de mi última misión.
En otro tiempo, cuando era más
joven, más atrevido, más inconsciente, me hubiese dejado llevar y hubiese
tirado hacia delante disparando a discreción. Hoy, con la prudencia – o el temor – que dan los años, con
las pocas balas que me quedan en la recámara, estoy dando una y mil vueltas a
cada raya que lanzo sobre el papel. Del bitono con trama mecánica he pasado a
la acuarela y de ésta, de nuevo al color electrónico. Ahora dudo con el tipo de
entintado; limpio con el pincel, con mucha masa negra, con plumilla y tramados…
Si a esto uno mi actual facilidad
para la dispersión…
La misma página en sus dos
versiones (2013).
En m trobe a l’epicentre de
la turmenta d’una d’eixes crisis d’identitat a les que, periòdicament, em trobe
immers. Als dubtes de cap on dirigir els projectes generats, s’uneixen els que
em provoca la solució gràfica de la meua darrera missió.
En altre temps, quan era més
jove, més atrevit, més inconscient, m’haguera deixat portar i hagués tirat
endavant disparant a discreció. Hui, amb la prudència – o el temor _ que donen
els anys, amb les poques bales que em queden a la recambra, estic donant una i
mil voltes a cadascuna de les ratlles que llance al paper. Del bitò amb trama
mecànica he passat a l’aquarel·la i d’aquesta, de nou al color electrònic. Ara
dubte amb el tipus d’entintat; net amb pinzell, amb molta massa de negre, amb
plomí i tramats...
Si a açò afegim la meua
facilitat actual per la dispersió...
La
mateixa pàgina a les seues dues versions (2013).
No hay comentarios:
Publicar un comentario