Crisis de identidad

Me hallo en el epicentro de la tormenta de una de esas crisis de identidad en las que, periódicamente, me veo inmerso. A las dudas de hacia donde dirigir los proyectos generados, se unen las que me provoca la solución gráfica de mi última misión.

En otro tiempo, cuando era más joven, más atrevido, más inconsciente, me hubiese dejado llevar y hubiese tirado hacia delante disparando a discreción. Hoy, con la  prudencia – o el temor – que dan los años, con las pocas balas que me quedan en la recámara, estoy dando una y mil vueltas a cada raya que lanzo sobre el papel. Del bitono con trama mecánica he pasado a la acuarela y de ésta, de nuevo al color electrónico. Ahora dudo con el tipo de entintado; limpio con el pincel, con mucha masa negra, con plumilla y tramados…

Si a esto uno mi actual facilidad para la dispersión…

La misma página en sus dos versiones (2013).

  

En m trobe a l’epicentre de la turmenta d’una d’eixes crisis d’identitat a les que, periòdicament, em trobe immers. Als dubtes de cap on dirigir els projectes generats, s’uneixen els que em provoca la solució gràfica de la meua darrera missió.  

En altre temps, quan era més jove, més atrevit, més inconscient, m’haguera deixat portar i hagués tirat endavant disparant a discreció. Hui, amb la prudència – o el temor _ que donen els anys, amb les poques bales que em queden a la recambra, estic donant una i mil voltes a cadascuna de les ratlles que llance al paper. Del bitò amb trama mecànica he passat a l’aquarel·la i d’aquesta, de nou al color electrònic. Ara dubte amb el tipus d’entintat; net amb pinzell, amb molta massa de negre, amb plomí i tramats...   

Si a açò afegim la meua facilitat actual per la dispersió...

La mateixa pàgina a les seues dues versions (2013).