Algunas instrucciones con el fin de repoblar... la Naturaleza

Díptico en formato tebeo (2014).

Díptic en format tebeo (2014).

Es hora de repoblar…

Este próximo domingo es el día del árbol. Yo no soy ningún paradigma de la defensa de la Naturaleza. Para mí está ahí y es suficiente. La disfruto en contadas ocasiones, por pereza seguramente, pero cuando salgo a dar un paseo por el monte – trekking lo llaman los modernos – siento una libertad muy distinta a la que gozo en mis días en el estudio.

Aún y con todo, no dejo de reconocer la inmensa tarea que los ecologistas realizan como una especia de Pepito Grillo de la sociedad, y aplaudo a rabiar cuando las decisiones de los jueces les dan la razón frente a los intereses de los poderosos que piensan que todo es suyo. 

Cartel para el día del árbol (2014).

  

Aquest proper diumenge és el dia del arbre. Jo no sóc cap paradigma de la defensa de la Natura. Per mi està aquí i és prou. Gaudeix d’ella en contades ocasions, per peresa segurament, però quan eix a fer un passeig per la serra – trekking diuen els moderns – trobe una llibertat molt distinta a la que em complau els meus dies a l’estudi.

Encara així, no deixe de reconèixer la immensa tasca que els ecologistes fan com una mena de Pepito Grillo de la societat, i aplaudeix d’allò més quan les decisions dels jutges els donen la raó front als interessos dels poderosos que pensen que tot és seu.

Cartell pel dia del arbre (2014).

Pau i Pebrella (I)

¿Quienes son? ¿Alguien los conoce? Quizás todavía no, pero muy pronto iniciaran su andadura y seguro que nadie querrá perderse los consejos de esta dispar pareja. Porque, ¿no sienten ni pizca curiosidad por saber qué circunstancias unen a un sabelotodo de pocos años, con una disparatada ardilla de más de dos metros de altura?

"Pau i Pebrella" personajes para tebeo de educación cívica (2014).

  

Qui són? Algú els coneix? Tal volta encara no, però més prompte que tard iniciaran el seu camí i segur que ningú voldrà perdre's els consells de tan dispar parella. Perquè, no senten ni una mica de curiositat per saber quines circumstàncies uneixen a un setciències de pocs anys amb un desgavellat esquirol de més de dues metres d'alçada?

"Pau i Pebrella" personatges per tebeo d'educació cívica (2014).

¿Niños y Naturaleza? Imposible decir no

He sido mercenario en ocasiones, ¿y quién no?  Trabajo de encargo, claro. Pero no por ello siempre despreciable. Menos si quien te lo pide, el cliente, accede a que manejes los recursos, a que experimentes, a que pongas de ti mismo en el proyecto. Entonces salen resultados frescos, creativos, con tus obsesiones de fondo, sí, pero no son tan evidentes para que las encuentren. Así que no hay porque negarse. No en los tiempos que corren. Y si, además, no te obligan a detener por completo la maquinaria en marcha de ese gran proyecto que siempre piensas será el definitivo...

Pues eso.   

Esbozos de personajes para un nuevo vuelo (2014).

  

He estat mercenari en ocasions, i qui no?Treball d’encàrrec, clar. Però no per allò sempre menyspreable. Menys si qui t’ho demana, el client, accedeix a que maneges els recursos, a que experimentes, a que poses de tu mateix al projecte. Aleshores ixen resultats frescos, creatius, amb les teues obsessions de fons, sí, però no son tan evident com per que les troben. Així que no hi ha perquè negar-se. No als temps que corren. I si, a més, no t’obliguen a detenir per complet la maquinària en marxa d’eixe gran projecte que sempre penses serà el definitiu...

Doncs això.

Esbossos de personatges per un nou vol (2014).