Este próximo domingo es el día
del árbol. Yo no soy ningún paradigma de la defensa de la Naturaleza. Para mí
está ahí y es suficiente. La disfruto en contadas ocasiones, por pereza
seguramente, pero cuando salgo a dar un paseo por el monte – trekking lo llaman
los modernos – siento una libertad muy distinta a la que gozo en mis días en el
estudio.
Aún y con todo, no dejo de
reconocer la inmensa tarea que los ecologistas realizan como una especia de
Pepito Grillo de la sociedad, y aplaudo a rabiar cuando las decisiones de los
jueces les dan la razón frente a los intereses de los poderosos que piensan que
todo es suyo.
Cartel para el día del árbol
(2014).
Aquest proper diumenge és el
dia del arbre. Jo no sóc cap paradigma de la defensa de la Natura. Per mi està
aquí i és prou. Gaudeix d’ella en contades ocasions, per peresa segurament,
però quan eix a fer un passeig per la serra – trekking diuen els moderns –
trobe una llibertat molt distinta a la que em complau els meus dies a l’estudi.
Encara així, no deixe de
reconèixer la immensa tasca que els ecologistes fan com una mena de Pepito
Grillo de la societat, i aplaudeix d’allò més quan les decisions dels jutges
els donen la raó front als interessos dels poderosos que pensen que tot és seu.
Cartell
pel dia del arbre (2014).
No hay comentarios:
Publicar un comentario