Desconocer el no

No es de ahora. Viene de siempre y, a estas alturas, con dificultad se puede cambiar. No es que no sepa negarme - alguna vez lo he hecho y en situaciones insospechadas, créame - pero apenas hay un hilo de interés en la propuesta, soy incapaz de usar el “no”.

Y, también es cierto, solo en contadas ocasiones consigues llegar al final del proyecto manteniendo esa emoción inicial encontrada. Casi siempre, todo acaba convirtiéndose en una propuesta, más o menos alimenticia para the company, que hay que acabar con profesionalidad.

Esbozos para el resort “Magic Natura” (2014-2015).

No és d’ara. Ve de sempre i, a aquestes alçades, amb dificultat es pot canviar. No és que no sàpiga negar-me – alguna volta ho he fet i amb situacions insospitades, crega’m – però a penes hi ha un fil d’interès a la proposta, em trobe incapaç d’utilitzar el “no”.

I, també és cert, sols en contades ocasions aconsegueixes aplegar a la fi del projecte mantenint eixa emoció inicial trobada. Quasi sempre, tot acaba convertint-se en una proposta, més o menys alimentícia per the company, que hi ha que acabar amb professionalisme.

Esbossos pel resort “Magic Natura” (2014-2015).