Han sido meses
extraños. De exceso de actividad en la base y muchas -¿demasiadas?- misiones en
marcha. Es cierto que para el mundo, si no te muestras, no existes, y el
silencio de este tiempo conlleva el pensamiento de abandono.
Pero no es mi
deseo que muera este blog. Y no lo es porque me parece un formato magnífico
para quienes no encajamos bien en la fugacidad de Twitter, la frugalidad de
Facebook y el agobio de Whatsapp. Así que seguiré publicando en esta página,
ahora con mayor regularidad por la cantidad de material acumulado y por los
eventos previstos.
Permanezcan en
sintonía.
Cartel (2016).
PD: Por si fuera
poco, Blogger me avisa de que esta es mi entrada número 500. ¿Llegaremos juntos
al millar?
Han estat mesos estranys.
D'excés d'activitat a la base i moltes -massa?- missions en marxa. És cert que
per al món, si no et mostres, no existeixes, i el silenci d'aquest temps
comporta el pensament d'abandonament.
Però no és el meu desig que
mora aquest blog. I no ho és perquè em sembla un magnífic format pels qui no
encaixem a la fugacitat de Twitter, la frugalitat de Facebook, i l'aclaparament
de Whattsapp. Així que seguiré publicant a aquesta pàgina, ara amb major
regularitat per la quantitat de material acumulat i pels esdeveniments previstos.
Romanguen en sintonia.
Cartell (2016)
PD: Per si fora poc, Blogger
m'avisa de que aquesta és la meua entrada número 500.
Aplegarem
junts al miler?
Entradas
4 comentarios:
Hi ha un palomino damunt d'un nuvol???
Mira qui m'ha fet plorar bon matí :P :P :P
A que sí, eh? Doncs imagina'm a mi col·locant-lo...
Encisador i emotiu cartell, com tot el que tú fas.
Malgrat saber que les paraules estan expresades des de l'estima, moltes gràcies!
Publicar un comentario