Gràcies, gracias, merci, thanks, obrigado, eskerrikasko, danke, شكرا, Díky, 谢谢, Tak, Bedankt, Ddiolch, Спасибо…

Este es un post de agradecimiento. Y no es porque sea un número nada especial – entre este diario de vuelos y el otro blog suman la extraña cifra de 421 entradas -, sino porque creo que ya es hora de que lo haga. ¡Que está más que bien haber aguantado tanto tiempo a este viejo piloto, hombre!

Así que, a todos cuantos pasáis puntual u ocasionalmente por la base, en busca de noticias sobre los pilotos y nuestros vuelos. A aquellos que, tras la iniciativa de alguien – creo que este señor - de colocar lo de “seguidores” aquí al lado, os habéis adherido a ello – a algunos os conozco en persona, a otros solo por vuestros perfiles de internet -. A los que hacéis comentarios y a los que no. A los que reserváis vuestras chanzas sobre mis post para nuestros encuentros en directo, y a los que me machacáis porque no he puesto tal o cual cosa. A los que leéis las entradas con detalle y a los que solo miráis los dibujines. A los que estáis de acuerdo y a los que discrepáis… A todos.

Porque por mucho que me diga que esto tan solo es un catálogo de mis obsesiones, sin vosotros no tendría ningún sentido.

Gracias por estar ahí. De corazón.

Pagina de “Brown Brown” (2009).

Aquest és un post d’agraïment. I no ho és perquè siga un número res especial – entre aquest diari del vols i l’altre blog sumen l’estranya xifra de 421 entrades -, si no perquè crec que ja és hora de que ho faça. Què està més que be haver aguantat tant de temps a aquest vell pilot, home!

Així que, a tots aquells que passeu puntual o ocasionalment per la base, a la recerca de noticies al voltant dels pilots i nostres vols. A aquells que, darrere l’iniciativa de algú – crec que aquest senyor – de col·locar el de “seguidors” ací al costat, us haveu adherit a allò – a alguns us conec en persona, a altres tan sols pels vostres perfils de internet -. Als que feu comentaris i als que no. Als que reserveu vostres xanxes al voltant dels meus post per nostres encontres en directe, i als que em matxuqueu perquè no he posat tal o tal altra cosa. Als que llegiu les entrades amb detall i als que sols mireu els dibuixets. Als que esteu d’acord i als que discrepeu... A tots.

Perquè per molt que em diga que açò tan sols és un catàleg de les meues obsessions, sense vosaltres no tindria cap sentit.

Gràcies per estar aquí. De cor.

Pàgina de “Brown Brown” (2009).