Datos personales/Dades personals

martes, 30 de octubre de 2012

El encanto de las causas perdidas


Tal vez desde que, con siete u ocho años, fui con mis padres al cine a ver mi primera pelí “para mayores”… Tal vez desde que, más o menos por las mismas fechas, me escapé un día de la oración vespertina del colegio de curas para una maravillosa “Sesión de tarde” de la primera - y única – cadena de la época… Tal vez desde que, en las matinales futbolísticas de los sábados, indefectiblemente, acababa en el equipo de los “peores” contra todos aquellos virgueros del balón… Tal vez desde siempre, sí.
Y aunque sé que, en la mayor parte de las ocasiones, el final es la derrota, mi querencia por las causas perdidas me lleva a seguir emocionándome cada vez que alguien se enfrenta a su destino, con la única y romántica finalidad de cumplir con su deber lo mejor posible.
Ilustración para prensa con motivo del CD Alcoyano –Real Madrid de mañana (2012).  
  
Tal volta des de que, amb set o huit anys, vaig anar amb els meus pares al cinema a vorer la meua primer pel·lí “para mayores”... Tal volta des de que, més o menys per les mateixes dades, em vaig escapar un dia de l’oració vespertina del col·legi de cures per una meravellosa “Sesión de tarde” de la primer – i única – cadena de l’època... Tal volta des de que, a les matinals futbolístiques dels dissabtes, indefectiblement, acabava a l’equip dels “pitjors” enfrontat a tots aquells virtuosos del baló... Tal volta des de sempre, sí.
I encara que sé que, a la major part de les ocasions, la fi és la derrota, la meua volença per les causes perdudes em porta a seguir emocionant-me cada volta que algú s’enfronta al seu destí, amb l’única i romàntica finalitat d’acomplir amb el seu deure el millor possible.
Il·lustració per premsa amb motiu del CD Alcoyano – Reial Madrid de demà (2012).         

No hay comentarios: