Datos personales/Dades personals

Yendo por el mundo... / Anant pel món...

Buscar este blog

jueves, 11 de julio de 2013

Lletraferida 2.0, ¿un blockbuster?

Parece que a los chavales les gusta. Y algunas instituciones han demandado una segunda entrega. El equipo lo disfruta. Y tampoco está el horno para otros bollos. Así que, ¿por qué no?
Y, puestos a imaginar, ya veo una versión en el Transiberiano, otra entrega en un carguero de Rotterdam a Reikiavik, y otra en el espacio exterior…
Cartel para “Sr. Lletraferida 2.0”, la segunda parte de esto (2013).
  
Sembla que als xavals els agrada. I algunes institucions han demanat una segona entrega. L’equip ho gaudeix. I tampoc estem per altres orgues. Així que, per què no?
I, posats a imaginar, ja veig una versió al Transsiberià, altra entrega a un vaixell de càrrega de Rotterdam a Reykjavik, i altra a l’espai exterior...
Cartell per “Sr. Lletraferida 2.0”, la segona part de açò (2013).

lunes, 8 de julio de 2013

Aventura de paper




En esta web, una pequeña entrevista, de hace un tiempo - de hecho la imagen ya se vio por aquí - pero que se me había pasado por alto. Merece la pena, no tanto por mi presencia en ella, sino por la cantidad de imágenes sugerentes e ideas expresadas por otros autores que hay en la página.
 A aquesta web, un petit interviu, de fa un temps – de fet la imatge ja s’havia vist per ací – però que havia passat per alt. Paga la pena, no tant per la meua presència a ella, i sí per la quantitat de imatges suggerents i idees expressades per altres autors que hi ha a la pàgina.

jueves, 4 de julio de 2013

Yo sí sé quién mató a Kennedy



Pero claro, para mí, para mi fuero interno. Sin pruebas ni “Garganta Profunda” que me lo confirme. Como sé buena parte de lo que Rajoy & Co. conocen sobre los manejos de Bárcenas. También sobre los banqueros y el entramado que montaron para joder a los de siempre. Y Camps y la trama Gurtel – que se extiende más que el petróleo del Exxon Valdez -. Y, en su momento, González – mister X - y los suyos con el GAL… Porque al final uno lleva tiempo caído del guindo. Y va cumpliendo años, y todo aquello de que la realidad supera a la ficción – eso sí, sin el menor glamour – es más que cierto. Y acabas viendo en sus caras, en sus formas, en sus evasivas, en sus respuestas, que están metidos en el fango hasta las cejas, y que mienten más que respiran con el fin de salvar el culo cuando hay amenaza de ligarlos.

¿Pruebas? Ninguna. Pero son - presuntos – culpables de aquí a Vladivostok. Otra cosa es que alguno de estos pague, que yo – ojalá me equivoque - digo que no.

Ya lo contaba Robespierre; “El poder corrompe y el poder absoluto corrompe absolutamente”. Y es que al final, los poderosos se mueven, ahora y siempre, desde la mentira, el engaño y el enredo con el único fin de perpetuarse en una vida cómoda a expensas de los más débiles.



Y sobre enredos nadie sabe más que Muñoz Seca, que elevó estos a la categoría de arte. Cartel para “La Venganza de Don Mendo” (2013).

  

Però clar, per mi, en el meu fur intern. Sense proves ni “Garganta Profunda” que m’ho confirme. Com sé bona part del que Rajoy & Co. coneixen al voltant dels maneigs del Bárcenas. També al voltant dels banquers i l’entramat que muntaren per fotre als de sempre. I Camps i la trama Gurtel - que s’estén més que el petroli de l’Exxon Valdez -. I al seu moment, González – Mister X - i els seus amb el GAL... Perquè a la fi un porta temps caigut de la figuera. I va complint anys, i tot allò de que la realitat supera a la ficció – això sí, sense el menor glamour – és més que cert. I acabes veient a les seues cares, a les seues formes, a les evasives, a les respostes, que estan clavats al fang fins les celles, i que menteixen més que respiren en tal de salvar el cul quan hi ha amenaça d’agafar-los.         

Proves? Cap ni mitja. Però son – presumptes – culpables d’ací a Vladivostok. Altra cosa és que algun d’aquestos pague que jo – tant de bo m’equivoque! – dic que no.  

Ja ho contava el Robespierre; “El poder corrompeix i el poder absolut corrompeix absolutament”. I és que a la fi, els poderosos es mouen, ara i sempre, des de la mentida, l’engany, i l’embolic amb l’únic fi de perpetuar-se a una vida còmoda a expenses dels més dèbils.
I al voltant d’embolics ningú sap més que Muñoz Seca, que va elevar aquestos a la categoria d’art. Cartell per “La Venganza de Don Mendo” (2013).

martes, 18 de junio de 2013

Sembrar, sembrar, sembrar para... ¿recoger?



Los breves destellos de un regreso a la era preapocalíptica que recibimos, no son lo suficientemente intensos como para permitir ninguna alegría en la base. Así pues, la estrategia no varía; abrir nuevos frentes que nos permitan avanzar posiciones y estar lo mejor situados para el día del inicio de la nueva era.
Página de “El Superviviente de Mauthausen” o “Le Survivant de Mauthausen” - que tal vez llegue primero - (2013).
  
Els breus llampecs d’un retorn a l’era preapocalíptica que rebem, no son el suficientment intensos com per permetre cap alegria a la base. Així doncs, l’estratègia no varia; obrir nous fronts que ens permeten avançar posicions i estar el millor situats pel dia del inici de la nova era.
Pàgina de “El Superviviente de Mauthausen” o “Le Survivant de Mauthausen” – que tal volta aplegue primer – (2013).

martes, 4 de junio de 2013

Como una peonza




Mientras voy y vengo, avanzo y me detengo, doy la vuelta y me reinicio… Mientras todo esto ocurre y quedo a expensas de saber si, en pocos meses, todo fluye o salta por los aires - y entonces me encamino a peón caminero o fraile trapense - hay cosas en las que participo que siguen moviéndose por el mundo.
Exposición de APIV en la Feria del Libro de Valencia (2013). Mi aportación, arriba a la izquierda.  

Mentre vaig i torne, avance i em pare, done mitja volta i em reinicie... Mentre tot açò passa i quede a expenses de saber si, en pocs mesos, tot fluix o salta pels aires – i aleshores m’encamine a peó caminer o a frare trapense – hi ha coses a les que participe que segueixen movent-se pel món.
Exposició d’APIV a la Fira del Llibre de València (2013). La meua aportació, dalt a l’esquerra.

Archivo del blog/ Arxiu del blog