Atrapados por la guerrilla

Eran los setenta, entre revolución y revolución y con la resaca genital que nos provocó aquello de “haz el amor y no la guerra”, en una de mis misiones por Centroamérica caí en manos de la guerrilla.

La actitud de aquella gente de aspecto desaliñado y viejo halo romántico, me demostró de forma fehaciente, que emular al “Che” - la mayor parte de las veces - es un error y que para “arreglar el mundo” lo mejor es empezar por la propia casa de uno. Antes de lanzarse al monte, por muy heroico que esto sea, se deben valorar las consecuencias que aquello trae a quienes deciden permanecer en sus hogares.

Así lo entendió tiempo después el Comandante Cero, Edén Pastora, que tras años de lucha, depuso las armas y, con su gente, creó una comunidad cerca del mar en la que intentaron vivir en paz en una sociedad utópica.

Diseño de vestuario para “¡¡Rehenes!!”. Animación de calle – inédita - para Terra Natura (2005). El color es de “Aspas”.

Eren els setanta, entre revolució i revolució i amb la ressaca genital que ens provocà tot allò de “fes l’amor i no la guerra”, a una de les meues missions per Centre Amèrica vaig caure a mans de la guerrilla.

L’actitud d’aquesta gent d’aspecte malforjat i vell halo romàntic, em demostrà de manera fefaent, que emular al “Che” – la major part de les voltes – es un error i que per “apanyar el món” el millor és començar per la pròpia casa d’un. Abans de llançar-se a la serra, per molt heroic que açò siga, es deuen valorar les conseqüències que allò porta a qui decideix romandre als seus llars.

Així ho entengué temps després el Comandant Zero, Edèn Pastora, que després d’anys de lluita, deposa les armes i, amb la seua gent, creà una comunitat vora mar a la que intentaren viure en pau a una societat utòpica.

Disseny de vestuari per “¡¡Rehenes!!”. Animació de carrer – inèdita – per Terra Natura (2005). El color és d’”Aspas”.