Urano y los sospechosos

Aunque no son mis viajes favoritos, los interestelares no dejan de tener un encanto muy especial. Mucho más si contienen cierto tono “camp”.
Allá por el 2059, supe de la organización de una expedición, en misión secreta, rumbo a Urano. Sucedieron tantas y tan divertidas situaciones a bordo de ese carguero que sería imposible narrarlas todas en este blog. La historia, por rocambolesca, merece ser conocida y, en varias ocasiones, me he puesto manos a la obra con ella. Aunque debo reconocer que, ¿por qué esconderlo? con escaso éxito.

Primera página – de un total de 30 - de “Urano y los sospechosos” (2005/2006). Abandonada en fase de color, es muy posible que algún día la retome dándole un cambio de estilo y convirtiéndola en un álbum estándar.

Encara que no son els meus viatges favorits, els interestel·lars no deixen de tenir un encant molt especial. Molt més si contenen cert to “camp”.
Allà pel 2059, vaig saber de l’organització d’una expedició, en missió secreta, rumb a Urà. Varen succeir tantes i tant divertides situacions a bord d’aquesta nau de càrrega que seria impossible narrar-les totes a aquest blog. La història, per rocambolesca, mereix ser coneguda i, en varies ocasions, m’he posat mans a l’obra amb ella. Encara que dec reconèixer que, per què amagar-ho? amb escàs èxit.

Primera pàgina – d’un total de 30 – de “Urano y los sospechosos” (2005/2006). Abandonada en fase de color, és molt possible que algun dia la reprenga donant-li un canvi d’estil i convertint-la en un àlbum estàndard.