Datos personales/Dades personals

martes, 29 de enero de 2008

¿Artes? gráficas (2)


Lo que se pedía (también en 1990).

El que es demanava (també al 1990).

¿Artes? gráficas

El diseño de la portada con que fue recopilada “El Ojo del Africano” - la aventura que mi hijo vivió en un lugar del interior de Valencia - dista mucho, como suele ocurrir, de la propuesta que desde la base lanzamos. Es cierto que es difícil controlar unas gráficas del este español desde Yakarta – lugar en que teníamos por aquellos días nuestra centro de operaciones – pero no lo es menos, que los responsables de las imprentas suelen ocultar delirios de artista entre sus entintadas manos.

Aprovecho ahora para colocar las dos propuestas – como salió y como tuvo que salir –. Igual gusta más la que apareció impresa, pero como dijo Kipling, eso es otra historia.

“El Ojo del Africano” (Edición de 1990).

El disseny de la portada amb la que fou recopilada “El Ojo del Africano” –l’aventura que el meu fill visqué a un lloc del interior de València - dista molt, com sol passar, de la proposta que des de la base varem llançar. És cert que sembla difícil controlar unes gràfiques de l’est espanyol des de Yakarta – lloc on teníem per aquestos dies nostre centre d’operacions – però no ho és menys, que els responsables de les impremtes acostumen a amagar deliris d’artista entre les seves entintades mans.

Aprofito ara per a col·locar les dues propostes – com va sortir i com ho tingué que haver fet -. Tal vegada us continua agradat més la que aparegué impresa, però com digué Kipling, això és altra història.

“El Ojo del Africano” (edició de 1990).

miércoles, 23 de enero de 2008

martes, 15 de enero de 2008

El factor suerte (1)

Durante la pasada década, también volamos sobre algunos lugares de la antigua Yugoslavia. Envíos de ayuda humanitaria que no llegaban a su destino real, ong’s que aparecían solo en los momentos en que los cámaras televisivos grababan imágenes para sus medios, corrupción en todos los frentes, exterminio (in)discriminado de la población…
Una salvajada más de un grupo de humanos, consentida o ignorada por la práctica totalidad. Una situación que me llevó a pasar por un momento emocional particularmente duro.

Pag. 1 (de 4) de un tebeo inédito (hacia 1995).


Durant la passada dècada, també volarem al damunt d’alguns llocs de l’antiga Iugoslàvia. Enviaments d’ajuda humanitària que no aplegava al seu destí real, ong’s que apareixien tan sols als moments que els cambres televisius gravaven imatges per als seus mitjos, corrupció a tots els front, extermini (in)discriminat de la població...
Una salvatjada més d’un grup d’humans, consentida o ignorada per la pràctica totalitat. Una situació que em portà a passar per un moment emocional particularment dur.

Pag. 1 (de 4) de un tebeo inèdit (cap a 1995).

Los ángeles de Cardiff


Eran los primeros setenta cuando, por un grave problema técnico en una de las hélices del Dakota, y mientras sobrevolaba a baja altura los acantilados que rodean Cardiff, conseguí esta sencilla foto con unos modelos de excepción. Es evidente que la avería no trajo mayores consecuencias y pude aterrizar en un aeródromo de la capital galesa sin mayores problemas.
Pero desde aquel mismo instante, los rostros inocentes de aquellos dos pequeños, se convirtieron en una especie de ángeles de la guarda para cualquiera de mis travesías posteriores.

Eren els primers setanta quan, per un greu problema tècnic a una de les hèlices del Dakota, i mentre sobrevolava a baixa altura els penya-segats que envolten Cardiff, vaig aconseguir aquesta senzilla foto amb uns models d’excepció. És evident que la avaria no portà majors conseqüències i vaig poder aterrar a un aeròdrom de la capital gal·lesa sense majors problemes.
Però des d’aquest mateix moment, els rostres innocents dels dos menuts, es convertiren en una espècie d’àngels de la guarda per qualsevol de les meves travessies posteriors.

jueves, 10 de enero de 2008

Melbourne, mi padre, ¡un fenómeno!

Pues sí, tampoco mi padre supo estarse quieto en su azarosa vida. Así, durante los años que siguieron a la Gran Guerra, se dedicó a la navegación de cabotaje por las costas de las tres Guayanas. Esta historia, en concreto, le sucedió en Surinam, en el río Courantyne. Años después, Howard Hawks, aprovechó la historia para realizar su trilogía más famosa, la de los dos ríos – Bravo y Lobo - con Eldorado enmedio.

Página de Courantyne, una aventura de Melbourne Mombo inédita - hubo cierto interés de Lombard - (1993).


Doncs sí, tampoc el meu pare va saber estar-se quiet a la seva torbadora vida. Així, durant els anys que seguiren a la Gran Guerra, es dedicà a la navegació de cabotatge per les costes de les tres Guaianes. Aquesta història, en concret, li passà al Surinam, al riu Courantyne. Anys després, Howard Hawks, aprofità la història per realitzar la seva trilogia més famosa, la dels dos rius – Bravo i Lobo – amb Eldorado enmig.

Pàgina de Courantyne, una aventura de Melbourne Mombo inèdita – hagué cert interès de Lombard - (1993).

lunes, 7 de enero de 2008

Hallazgo de nuevos incunables

A principio del 88, uno de los muchachos halló, en una excavación en las cercanías de Odessa para la que estábamos realizando trabajos de logística, unos incunables cuanto menos peculiares. Preguntado el profesor Tymoshenko por su valor arqueológico, su respuesta fue que aquellas hojas no superaban los dos rublos en el devaluado mercado soviético del momento.
Así que cambiamos todos aquellos papelotes por un par de copas de vodka del país.

Esbozos de maquetación e ilustraciones para los dos cuentos en los que estoy trabajando en este inicio del 2008.


A principi del 88, un dels meus xavals trobà, a una excavació a les rodalies de Odessa per a la que estaven realitzant treballs de logística, uns incunables al menys peculiars. Qüestionat el professor Tymoshenko pel seu valor arqueològic, la seva resposta fou que aquestos fulls no superaven els dos rubles al devaluat mercat soviètic del moment.
Així que canviarem tots aquestos paperots per un parell de copes de vodka del país.

Esbossos de maquetació i il·lustracions per als dos contes als que estic treballant en aquest inici del 2008.

viernes, 4 de enero de 2008

De países y corazones


Al final podría hacer sesudos análisis sobre este tema, pero dada mi natural tendencia a cambiar la base de operaciones de la “Melchor Mombo Company” a lo largo y ancho de nuestro planeta, solo quiero confirmaros que, sin renegar para nada de mis orígenes, es el músculo del pecho en su versión poética lo que me atrapa por encima de cualquier propuesta de fronteras.

Ilustración para un artículo de opinión, revista “Imatges” (2001).

A la fi podria fer assenyats anàlisis al voltant d’aquest tema, però donada la meva natural tendència a canviar la base d’operacions de la “Melchor Mombo Company” a tot lo llarg i ample del planeta, tan sols us vull confirmar que, sense renegar per a res dels meus orígens, es el múscul del pit a la versió poètica el que m’agafa per damunt de qualsevol proposta de fronteres.

Il·lustració per article d’opinió, revista “Imatges” (2001).