Una página tras otra, esa es la
idea. Sin desviarse de la hoja de ruta más que lo imprescindible. Así, hasta la
meta. Y en eso ando mientras nadie me distraiga.
Primeras veinte páginas de “El
4208 de Mauthausen”.
Una pàgina darrere d’altra,
eixa és la idea. Sense desviar-se de la fulla de ruta més que el imprescindible.
Així, fins la meta. I en allò marxe mentre ningú em distraga.
Primeres vint pàgines de “El
4208 de Mauthausen”.
No hay comentarios:
Publicar un comentario