Datos personales/Dades personals

Yendo por el mundo... / Anant pel món...

Buscar este blog

miércoles, 5 de diciembre de 2007

Los hombres azules del desierto


Me fascinan. Cada vez que visito aquella zona del Sahara, su estilo de vida, su forma de ser, me llevan a pensar en la grandeza del hombre para adaptarse a las más difíciles condiciones de vida.

Además, mi deformación artística, me lleva a transmutarme en un Christian Dior del Magreb y proponer variaciones a su tradicional indumentaria.

Otra pincelada del proyecto “Segle XIII. Cruïlla de Cors” (2007).

Em fascinen. Cada vegada que visite aquesta zona del Sahara, el seu estil de vida, la seva forma de ser, em porten a pensar en la grandesa del home per adaptar-se a les més dificultoses condicions de vida.

A més a més, la meva deformació artística, em porta a transmutar-me en un Christian Dior del Magreb i proposar variacions a la seva tradicional indumentaria.

Altra pinzellada del projecte “Segle XIII. Cruïlla de Cors” (2007).

sábado, 1 de diciembre de 2007

Entre libros

En mis escalas en las diversas ciudades del mundo, a las que transporto las más variopintas mercancías, nunca dejo de visitar las librerías enclavadas en los más recónditos lugares de su casco antiguo. Compre o no algún ejemplar de los que allí me ofrecen, me siento atrapado por su encanto y me gusta comparar las diferencias y similitudes en el estilo de cada una de ellas.

Ilustración con gag añadido. Recién horneada.

A les meves escales a les diverses ciutats del món, a les que transporte les més variades mercaderies, mai deixe de visitar les llibreries enclavades als més recòndits llocs del casc antic. Compre o no algun exemplar dels que allí m’ofereixen, em trobe atrapat pel seu encant i m’agrada comparar les diferencies i similituds a l’estil de cadascuna d’elles.

Il·lustració amb gag afegit. Acabadeta de sortir del forn.

miércoles, 28 de noviembre de 2007

"Grandes proyectos de la Comunidad Valenciana"


Aunque pueda parecer que la distancia distorsiona la realidad, desde la base en Tayikistán, he seguido con interés la construcción de tumbas que, al estilo de los antiguos faraones, se está llevando a cabo en la Comunidad Valenciana.
Si bien la finalidad de estos proyectos no es en absoluto funeraria, el trasfondo en el que se mueven viene a tener puntos en común con el anhelo de inmortalidad que emanaban las construcciones egipcias. Lo que hace tres mil años se utilizaba como vehículo para el viaje a otra vida, en la Valencia del cambio de siglo se usa como plataforma de lanzamiento de estos populares faraones en dirección a su nueva vida en la capital del reino.
Lo peor de todo es que a orillas del Nilo se admiran maravillas del mundo, y en la costa levantina aparecen agujeros negros que amenazan con devorar la economía valenciana.
Otro día, con más tiempo, hablaré en detalle de una de estas Terras en la que viví numerosas y apasionantes aventuras.

Ilustración para artículo de Jordi Botella en la revista Imatges (hacia el 2000).

Encara que puga semblar que la distancia distorsiona la realitat, des de la base de Tayikistán. He seguit amb interès la construcció de tombes que, a l’estil dels antics faraons, se està portant a efecte a la Comunitat Valenciana.
Si be la finalitat d’aquestos projectes no és en absolut funerària, el transfons en que es mouen ve a tindre punts en comú amb l’anhel d’immortalitat que emanaven les construccions egípcies. El que fa tres mil anys s’utilitzava com vehicle per el viatge cap a l’altra vida, en la València del canvi de segle es fa servir com plataforma de llançament d’aquestos populars faraons en direcció a la seva nova vida a la capital del regne.
El pitjor de tot és que a la vorera del Nil s’admiren meravelles del món, i a la costa llevantina apareixen forats negres que amenacen amb devorar l’economia valenciana.
Altre dia, amb més temps, parlaré amb detall d’una d’aquestes Terres a la que vaig viure nombroses i apassionants aventures.

Il·lustració per article de Jordi Botella a la revista Imatges (cap al 2000).

domingo, 25 de noviembre de 2007

Mazorcas africanas

Fue en Mado Gashi (Kenia) donde en uno de mis viajes, me sorprendió una peculiar danza. Parece que clamaban por una buena cosecha de maíz, y a ello dedicaban su baile, pero lo más curioso del asunto fue el pálido color de estas mujeres en plena África negra.

Vestuario para un ballet (2007) .


Fou a Mado Gashi (Kenya) on a un dels meus viatges em sorprengué una peculiar dansa. Sembla que clamaven per una bona collita de panís, i a açò dedicaven el seu ball, però el més curiós del assumpte fou el pàl·lid color d’aquestes dones en plena Àfrica negra.

Vestuari per a un ballet (2007).

miércoles, 21 de noviembre de 2007

“Granota”


A pesar de mis continuos vuelos a bordo de los Dakota a lo largo y ancho del mundo, es bien conocida por mis allegados, mi inconfesa afición por el Valencia CF y desde cualquier rincón del globo, sigo sus – ahora – soporíferos encuentros.
Pese a todo, como siempre estoy presto a defender damas, niños o débiles del planeta, allá por el año 91 preparé unos dibujos para la, entonces en construcción, web del Levante UD. Desde entonces, un destello “granota” brilla en un lugar de mi corazón.

A pesar dels continuats vols a bord dels Dakota al llarg i ample del món, es ben coneguda pels meus acostats, la meva inconfessa afició pel València CF i des de qualsevol racó del globus, segueix els seus – ara – soporífers encontres.
A pesar de tot, com que sempre estic prest a defensar dames, xiquets o dèbils del planeta, allà per l’any 91 vaig preparar uns dibuixos per a la, aleshores en construcció, web del Llevant UD. Des d’aleshores, un llampec “granota” brilla a un lloc del meu cor.

jueves, 15 de noviembre de 2007

Tebeos bajo cualquier excusa

Desde siempre me han gustado los tebeos. Me parece un medio, a nivel creativo, tremendamente rico y con infinitas posibilidades aún por explotar. También creo que es apasionante para el espectador y que sus recursos son utilizados en el mundo moderno de forma exhaustiva y, casi siempre, sin reconocimiento de las fuentes – parece que les dé cierta vergüenza usar un medio considerado para niños -.
Así que entre viaje y viaje, aprovecho el lugar más insospechado para narrar pequeñas anécdotas utilizando sus códigos.

Una de las páginas – de un total de cuatro – que componía un tríptico para el Ayuntamiento de Muchamiel.

Des de sempre m’han agradat els tebeus. Em sembla un medi, a nivell creatiu, força ric i amb infinites possibilitats encara per explotar. També crec que és molt interessant per a l’espectador i que els seus recursos son utilitzats al món modern de forma exhaustiva i, quasi sempre, sense reconèixer les fonts – sembla que dona certa vergonya utilitzar un medi considerat per a xiquets -.
Així que entre viatge i viatge, aprofite el lloc més insospitat per narrar anècdotes menudes tirant mà dels seus codis.

Una de les pàgines – d’un total de quatre – que composaven un tríptic per al Ajuntament de Muxamel.

martes, 13 de noviembre de 2007

Manel Fontdevila y Guillermo Torres. ¿Justicia?

Es este un blog en el que dejo caer momentos de mi aventurera vida que ilustro con trabajos realizados en esos u otros momentos. Jamás quise colocar en él nada que no formara parte de mi universo particular.
Voy a saltarme esa norma y lo haré siempre que descubra una injusticia que alcance a algún inocente a lo largo y ancho de este mundo.

En un recóndito país, donde los dictadores parecían enterrados y el tufo de los intolerantes desterrado, dos hombres buenos, que solo buscan hacer reír al prójimo, acaban de ser condenados por injurias al Heredero de la Corona.

La historia no necesita más ilustración que esta.
Es aquest un blog al que deixe caure moments de la meva vida aventurera i que il·lustre amb treballs realitzats a aquestos o altres moments. Mai vaig voler penjar en ell res que no formaràs part del meu univers particular.
Vaig a saltar-me aquesta norma i ho faré sempre que descobrexca una injustícia que abaste a algun innocent al llarg i ample del món.

A un recòndit país, on els dictadors semblaven enterrats i el tuf dels intolerants desterrat, dos homes bons, que tan sols recerquen fer riure a la gent i remoure algunes consciencies, acaben de ser condemnats per injuries al Hereu de la Corona.

La història no necessita més il·lustració que aquesta.

Serie negra

En los años sesenta hubo un crimen en las cercanías de la ciudad de Alcoi. La policía buscó con afán pero sin éxito al asesino y el caso se cerró sin resolver. Uno de los inspectores que participó en la investigación, decidió años después trasladar sus recuerdos en forma de novela.

Ilustración para novela seriada en un periódico del Grupo Zeta.


Als anys seixanta hagué un crim a les rodalies de la ciutat d’Alcoi. La policia buscà amb afany però sense cap èxit al criminal i el cas es tancà sense resoldre. Un dels inspectors que participà de la investigació, decidí anys després traslladar els seus records en forma de novel·la.

Il·lustracions per a novel·la seriada a un periòdic del
Grupo Zeta.


martes, 6 de noviembre de 2007

El rostro

El de esta guerrera, de escasos rasgos berebere, me fascinó hasta el punto de convertirse en una de las imágenes que me acompañó durante buena parte del resto de mi vida. Nuestro encuentro fue fortuito y nunca supe que secreto escondían esos fascinantes ojos de color verde.

Diseño de galleta del CD “Dunes i Llunes”.


El rostre d’aquesta guerrera, de escassos trets berebers, em fascinà fins el punt de convertir-se en una de les imatges que m’acompanyaren durant bona part de la resta de la meva vida. El nostre encontre fou fortuït i mai vaig saber quin secret amagaven aquestos fascinants ulls de color verd.

Disseny de galeta del CD “Dunes i Llunes”.

Bajo la luna de Kairouan

En 1943, sobrevolando Kairouan a muy baja altura en dirección a La Goulette (Túnez), pude escuchar con verdadera nitidez la música que un grupo bereber arrancaba con pasión a sus instrumentos. No puedo explicar porque ese sonido se instalo en mi corazón, solo que desde aquel afortunado día, las melodías de origen magrebí tiene un especial sentido para mí.

Portada de CD. Para las imágenes aproveché fotos captadas en un viaje a Marrakech en el 2004.

Al 1943, sobrevolant Kairouan a molt poca altura en direcció a La Goulette (Tunis), vaig escoltar amb vertadera nitidesa la música que un grup bereber arrancava amb passió als seus instruments. No puc explicar perquè aquest so s’instal·là al meu cor, tan sols que des d’aquest afortunat dia, les melodies d’origen magrebí tenen un especial sentit per a mi.

Portada de CD. Per a les imatges vaig aprofitar fotos captades a un viatge a Marràqueix al 2004.

miércoles, 31 de octubre de 2007

Storyboard (5)





Y esto es todo lo que pude recuperar del incunable.
Otras fuentes me han hablado de que este documento sirvió para fines poco claros y precipitó la convivencia entre las dos civilizaciones que se ha prolongado hasta la actualidad.
Musulmanes y cristianos, cristianos y musulmanes... ¿Cuántos siglos ya de desencuentro?

I açò és tot el que pogué recuperar del incunable.
Altres fonts m’han parlat de que aquest document serví per a fins poc clars i precipità la convivència entre les dues civilitzacions que s’han prolongat fins l’actualitat.
Musulmans i cristians, cristians i musulmans... Quants segles ja de desencontre?

sábado, 27 de octubre de 2007

Storyboard (1)

Espero sepáis disculpar cierto deterioro del material, pero son más de siete siglos el tiempo transcurrido. Y eso se nota.

Espere disculpeu cert deterior del material, però son més de set segles el temps transcorregut. I això es nota.

miércoles, 24 de octubre de 2007

Incunables

Pese a que mí lugar de origen se sitúa en la Guyana Holandesa (Surinam), y las raíces familiares se extienden a lo largo y ancho del mundo, mis antepasados remotos se reparten entre los Mudéjares que, en el siglo XIII, quedaron a vivir en las tierras que ocupaban los cristianos del Rey Don Jaime I, y estos propios aragoneses que argumentaban reconquistar estos territorios que cinco siglos antes habían ocupado los árabes.
Hace ya algunos años, revisando entre las cosas de mi padre, encontré un curioso incunable de aquella época. Y es el que os voy a mostrar a lo largo de las próximas cinco entregas.

Storyboard para audiovisual (2007).


A pesar que el meu lloc d’origen es situa a la Guyana Holandesa (Surinam), i les arrels familiars s’estenen al llarg i ample d’aquest món, els meus avantpassats remots es reparteixen entre els Mudèjars que, al segle XIII, quedaren a viure a les terres que ocupaven els cristians del rei En Jaume I, i aquestos propis aragonesos que argumentaven reconquerir aquestos territoris que cinc segles abans havien ocupat els àrabs.
Fa ja alguns anys, revisant entre les coses del meu pare, vaig trobar un curiós incunable d’aquesta època. I es el que us vaig a mostrar al llarg de les properes cinc entregues.

Storyboard per a audiovisual (2007).

miércoles, 17 de octubre de 2007

Poniéndose al día

Aunque parezca increíble, las religiosas de la misión de Ngarama (Rwanda), me informaron puntualmente, a través de Internet, de la barbarie que durante el año 94 se perpetró en este país. Desde mi base del sudeste asiático, ofrecí una y otra vez mis Dakota para cualquier tipo de acción sobre este territorio. Las sucesivas negativas de los líderes de países poderosos a intervenir en aquella salvajada, me reafirmó en que la división del mundo jamás ha estado marcada por las razas o los sentimientos religiosos. Ahora y siempre, el mundo se divide en pobres y ricos, y todo esto se ve acentuado por la estupidez humana.

Portada de libro cibernético (allá por el 93 ó 94).

Encara que semble increïble, les religioses de la missió de Ngarama (Rwanda) m’informaren puntualment, mitjançant Internet, de la barbàrie que al llarg del any 94 es perpetrà a aquest país. Des de la meva base al sud-est asiàtic, vaig oferir una i altra volta els meus Dakota per a qualsevol tipus d’acció al damunt d’aquest territori. Les constants negatives dels líders de països poderosos a intervenir a aquesta salvatjada, em reafirmà en que la divisió del món mai ha estat marcada per les rasses o els sentiments religiosos.
Ara i sempre, el món es divideix en pobres i rics, i tot açò es veu accentuat per la idiotesa humana.


Portada de llibre cibernètic (cap al 93 ó 94).

sábado, 13 de octubre de 2007

Mitos literarios


Fue un encuentro inesperado. Uno de los mejores de mi vida. Compartir unas horas con cuatro mitos de este calado, me pareció mágico.
D’Artagnan, John Silver, Robin de Locksley y Hawkeye me acogieron e hicieron de cicerone para mí, guiándome por sus vidas sin ocultarme ninguno de sus remanso…

El despertar fue más duro. El whisky de Malta de la noche previa debía tener algún brebaje misterioso que capturó un grupo importante de mis neuronas más reivindicativas. O tal vez, simplemente, se me fue la mano.

Cartel anunciador de la fiesta del Nou d’Octubre del 99.

Fou un encontre inesperat. Un dels millors de la meva vida. Compartir unes hores amb quatre mites d’aqueix calat, em sembla màgic.
D’Artagnan, John Silver, Robin de Locksley i Hawkeye m’acolliren i feren de cicerone per a mi, guiant-me per les seves vides sense ocultar-me cap dels seus rabeigs...

El despertar fou més dur. El whisky de Malta de la nit prèvia devia tenir algun beuratge misteriós que capturà un important grup de les meves neurones més reivindicatives. O tal volta, simplement, se me’n anà la mà.

Cartell anunciador de la festa del Nou d’Ocutbre del 99.


jueves, 11 de octubre de 2007

Nou d’octubre


“La entrada del rey Jaime I en Valencia supone para los valencianos el día de reafirmación de su identidad”. Escuché esto, por vez primera, de boca de un gran amigo, en una turbulenta travesía en el ferry que unía Valencia con Orán. Era abril de 1939. Yo apenas era un adolescente que había combatido al fascismo al lado de idealistas de diversas naciones y que ahora, derrotados, huíamos de la cercana sombra de cuarenta años de oscurantismo.

Cartel anunciador de la Fiesta del Nou d’Octubre el Alcoy (2000).

“L’entrada del rei Jaume I en València suposa per als valencians el dia de reafirmació de la seva identitat”. Vaig escoltar açò, per primera vegada, de boca d’un gran amic, en una turbulenta travessia al ferry que unia València alb Orà. Era abril de 1939. Jo a penes era un adolescent que havia lluitat contra el feixisme al costat d’idealistes de diverses nacions que ara, derrotats, fugíem de la propera ombra de quaranta anys d’obscurantisme.

Cartell anunciador de la Festa del Nou d’Octubre a Alcoi (2000).

miércoles, 3 de octubre de 2007

Esbozos raudos


En ocasiones, y mientras aguardo a que los estibadores organicen alguna carga en mi Dakota, aprovecho para tomar apuntes de las gentes del lugar.
Son esbozos muy rápidos – de tres o cuatro minutos – que después muestro a mis muchachos de la “Melchor Mombo Company”. Lo que para mí son pequeñas joyas, les sirve, a estos cabrones, de coartada para echar unas buenas risas a costa de a qué dedico ese tiempo que ellos pasan seduciendo botellas de licor.

En ocasions, i mentre espero a que els estibadors organitzen alguna carrega al meu Dakota, aprofito per a prendre apunts de les gents del lloc.
Son esbossos molt ràpids – de tres o quatre minuts – que després mostro a la gent de la “Melchor Mombo Company”. El que per a mi son petites joies, els serveis, a aquestos cabrons, de coartada per tirar unes bones rialles a costa del a que dedico el aquest temps que ells passen seduint ampolles de licor.

Archivo del blog/ Arxiu del blog