Para los modestos de espíritu – que mantenemos ese punto de rebeldía -, para los que las victorias de los débiles contra los poderosos nos reconfortan – aún a sabiendas de que nunca sonreiremos para la eternidad -, para los que apoyamos las pequeñas causas – con esa picardía que ofrece el desencanto -, para todos nosotros, digo, esta semana “che” ha sido un placer.
Desde Tayikistán, los muchachos y yo, hemos saltado de alegría nada más y nada menos que en dos ocasiones. Esos 3-2 y 2-3 consecutivos ante los más grandes, nos han dado lo único potable en este “annus horribilus”.
Per als modestos d’esperit – que mantenim aquest punt de rebel·lia -, per als que les victòries dels dèbils davant els poderosos ens reconforten – encara que coneguem que mai somriurem per tota l’eternitat -, per als que recolzem les petites causes – amb la picardia que ofereix el desencant -, per a tots nosaltres, dic, aquesta setmana “xé” ha sigut un plaer.
Des de Tayikistán, els xicots i jo, hem botat d’alegria ni més ni menys que en dues ocasions. Aquestos 3-2 i 2-3 consecutius davant els més grans, ens han donat l’únic potable en aquest “annus horribilus”.
No hay comentarios:
Publicar un comentario