Datos personales/Dades personals

martes, 27 de mayo de 2008

Un viaje a cuyo regreso nada será igual

La característica definitoria del término viaje iniciático, es la de que, a su regreso, nada volverá a ser igual.
Hay viajes iniciáticos de innumerables tipos. Los imaginados, los soñados, los inventados… y, aunque son los menos, los vividos en las propias carnes. Es en estos, en persona o en espíritu, de forma inmediata o al paso del tiempo, en los que la máxima se cumple de manera inexorable.
A aquel de vosotros que le asusten los cambios vitales – y os aseguro que lo entiendo -, que olvidé para siempre querer vivir una experiencia de este tipo. No es recomendable. Es de las que dejan cicatrices en el alma. Para todos esos, digo – y también para el resto entre aventura y aventura - mi consejo es que permanezcáis a cubierto, viviendo historias ajenas zambullidos en un tebeo, aguardando el devenir de lo que suceda al giro del DVD, escarbando en los más recónditos lugares de la red, o construyendo en vuestras cabezas lo que os narran las páginas de un libro… Y ¡disfrutad! Disfrutad mucho de los acontecimientos de las vidas de otros, desde la seguridad de que nada os va a ocurrir…
Aunque yo soy de los que opinan que ni tan solo así, se consigue permanecer impasible.

Melina, Nikos y el resto de vestuario y atrezzo para “Una Trouppe muy cómica”. Animación de calle para Terra Natura (2003). El color es de “Aspas”.


La característica definitòria del terme viatge iniciàtic és la de que, a la tornada, res tornarà a ser igual.

Hi ha viatges iniciàtics d’innumerables tipus. Els imaginats, els somniats, els inventats... i, encara que son els menys, els viscuts a les pròpies carns. És a aquestos, el persona o esperit, de manera immediata o al pas del temps, en els que la màxima es compleix de forma inexorable.

A aquell de vosaltres que li espanten els canvis vitals – i us assegure que ho entenc -, que oblide per sempre voler viure una experiència d’aquest tipus. No és recomanable. És de les que deixen cicatrius a l’ànima. Per a tots aquestos, dic – i també per a la resta entre aventura i aventura – el meu consell és el de romandre a cobert, vivint històries alienes cabussats a un tebeu, esperant el devenir del que passe al gir del DVD, escorcollant als més recòndits lloc de la xarxa, o construint als vostres caps el que us narren les pàgines d’un llibre... I gaudiu! Gaudiu molt dels esdeveniments de les vides d’altres, des de la seguretat de que res us va a passar...
Encara que jo sóc dels que opinen que ni tan sols així, s’aconsegueix romandre impassible.

Melina, Nikos i la resta de vestuari i atrezzo per “Una Trouppe muy cómica”. Animació de carrer per Terra Natura (2003). El color és d”Aspas”.

1 comentario:

Trenzas dijo...

Ep, que avui es dissabte i no veig l´ull de l´africà...!
Vale, ya sé que no es hasta el mes que viene. Era por incordiar un poco :DDD
Hola, piloto: Como llevaba días sin venir me he paseado un buen rato por el blog y veo que no paras; ni tu hijo ¡que vaya marcha..!
¡Ah, los tiempos en que todos los viajes eran iniciáticos..!
No, ahora ya no me aventuro, que en casa se está la mar de bien :)
No sé si te dije que me bajé el video "Alcodians". ¡Me encantó!
Ea, a trabajar con la entrega del sábado.
Abrazos, amigo