Datos personales/Dades personals

Yendo por el mundo... / Anant pel món...

Buscar este blog

viernes, 28 de noviembre de 2014

Pistas que despistan...




Para el iniciado, para el de ojo rápido, para el que descifra líneas… para todos ellos hay pistas. Quizás lleven al destino, quizás no. Quizás sean ciertas, quizás falsas, pero no me negarán que esa es la gracia de las pistas. Para el resto, para el desinteresado, para el cartesiano, para el que necesita de la línea clara para disfrutar, solo queda esperar.
Bocetos para ilustración de portada.
    
Per el iniciat, pel d’ull ràpid, pel que desxifre línies... per tots ells hi ha pistes. Tal volta porten a destí, tal volta no. Tal volta siguen certes, tal volta falses, però no em negaran que eixa és la gràcia de les pistes. Per a la resta, pel desinteressat, pel cartesià, pel que necessita de la línia clara per gaudir, sols queda esperar.
Esbossos per il·lustració de portada.

martes, 25 de noviembre de 2014

Siguiendo el camino




Una página tras otra, esa es la idea. Sin desviarse de la hoja de ruta más que lo imprescindible. Así, hasta la meta. Y en eso ando mientras nadie me distraiga.

Primeras veinte páginas de “El 4208 de Mauthausen”.

    

Una pàgina darrere d’altra, eixa és la idea. Sense desviar-se de la fulla de ruta més que el imprescindible. Així, fins la meta. I en allò marxe mentre ningú em distraga.  

Primeres vint pàgines de “El 4208 de Mauthausen”.

viernes, 14 de noviembre de 2014

Work in Progress



Después de diecisiete mil doscientas tres vueltas con el tema del entintado, ya ando con los habituales pinceles, la tinta y – novedad – el rotulador calibrado. Y, por lo visto, ando raudo. Así que, ahora, las dudas se trasladan al color pero esto, como decía Kipling, es otra historia.
Trabajo de entintado para “El 4208 de Mauthausen”.  
  
Després de desset mil dues-centes tres voltes amb el tema de l’entintat, ja marxe amb els habituals pinzells, la tinta i – novetat – el retolador calibrat. I, pel vist, marxe rabent. Així que, ara, els dubtes es traslladen al color però açò, com deia Kipling, és altra història.
Treball d’entintat per “El 4208 de Mauthausen”.

viernes, 7 de noviembre de 2014

“Dicebamus hesterna die…”


Así es, parafraseando a Fray Luis de León y su “Decíamos ayer…” – eso sí, por ahora sin prisión de por medio – les presento el capítulo dos de “indecisiones”. Si el otro día las dudas eran referidas al grafismo de un logotipo, hoy se encaminan a decidir acerca del entintado para el tebeo en curso.

Si bien, vistos los resultados con los primeros esbozos de color, las dudas se van disipando, desde el pasado martes sigo con las cinco muestras sobre la mesa sin acabar de poner la equis en ninguna de ellas.

Menos mal que algo sí tengo claro. Ya veremos qué sucede cuando el lápiz empiece a deslizarse…

Pruebas de entintado para “El 4208 de Mauthausen” (2014).      

  

Així és, parafrasejant a Fray Luis de León i el seu “Dèiem ahir...” – això sí, per ara sense presó pel mig -  els presente el capítol dos de “indecissions”. Si l’altre dia els dubtes eren referits al grafisme d’un logotip, hui s’encaminen a decidir al voltant de l’entintat pel tebeu en curs.

Si be, vistos els resultats amb els primers esbossos del color, els dubtes van dissipant-se, des del passat dimarts segueixo amb les cinc mostres al damunt de la taula sense acabar de posar la ics a ninguna d’elles.

Menys mal que alguna cosa sí tinc clara. Ja vorem el que passa quan el llapis comence a relliscar.

Proves d’entintat per “El 4208 de Mauthausen” (2014).

lunes, 27 de octubre de 2014

Atascado




Me suele suceder. Cuando todo está listo para, con un simple paso,  pasar a otro estadio del proyecto en el que ya no puedo incidir, las dudas sobre cualquier nimio elemento del conjunto me detienen. ¿Es perfeccionismo extremo o, como una buena amiga me vaticinó en un instante de mi vida, miedo al éxito?  

Propuestas de logotipo para la nueva editorial (2014). 

  

M’acostuma a passar. Quan ja està tot llest per, amb un senzill pas, passar a altre estadi del projecte al que ja no puc incidir, els dubtes al voltant de qualsevol element nimi del conjunt em detenen. És perfeccionisme extrem o, com una bona amiga em va vaticinar a un instant de la meua vida, por a l’èxit?
Proposta de logotip per nova editorial (2014).

miércoles, 15 de octubre de 2014

Hoy en la mesa...


 
Avanzando. Con la idea clara y la mente espesa. Con los plazos marcados en rojo en un calendario evanescente. Sin seguridad en nada, ni tan siquiera en el trazo. Pero así estoy, y así lo vive la base. No miro más futuro que hoy mismo. Y así voy a seguir un tiempo.
Mostraré por aquí retazos, jirones de esa vida que me dejo en cada línea sin importarme mucho más.
Y mientras, desde el pragmatismo obligado, intento recuperar las finanzas a partir de las deudas pendientes que he comenzado a (mal)gestionar y seguiré dando pasos en mi nueva aventura editorial.
Esbozo y lápiz de dos páginas de “El 4208 de Mauthausen” (2014). 
  
Avançant. Amb la idea clara i la ment espessa. Amb els terminis senyalats en roig a un calendari evanescent. Sense seguretat en res, ni tan sols amb el traç. Però així estic, i així ho viu la base. No mire més futur que hui mateix. I així vaig a seguir un temps.
Mostraré per ací retalls, bocis d’eixa vida que em deixe a cada línea sense importar-me molt més.
I mentre, des de el pragmatisme obligat, intente recuperar les finances de la base a partir dels deutes pendents que he començat a (mal)gestionar i seguiré donant passos en la meua nova aventura editorial.
Esbós i llapis de dues pàgines de “El 4208 de Mauthausen” (2014).

Archivo del blog/ Arxiu del blog