Datos personales/Dades personals

viernes, 14 de septiembre de 2007

¡¡¡Bastardos!!!


Siguen quedando muchos hijos de perra en este mundo. Bastantes menos que buena gente aunque sean enormemente más ruidosos. Nunca me ha gustado tener tratos con ellos pero, en ocasiones, me he visto navegando cerca de su órbita.

El juicio a Pinochet me sorprendió volando en dirección a Tayikistán y recordé a un viejo amigo que había sufrido en su carnes las acciones de este rufián – aún oigo los acordes de esa guitarra, tu guitarra Patricio Contreras, que desde hace mucho están disfrutando en Seattle -.

Una nueva portada de mis aventuras ficticias llevaba el título de “Juí al dictador” – “Juicio al dictador” - y también fue publicada por la revista “Imatges”. Fue una insignificante vendetta contra un mal bicho. Lástima que el miserable no sufriera la milésima parte del dolor que, junto a su cohorte de allegados, provocó.

Ahora ya está en el lugar del que jamás debería haber salido. Y tú y yo, Patricio, nos debemos un brindis.


Segueixen quedant molts bastards a aquest món. Prous menys que bona gent encara que enormement més sorollosos. Mai m’ha agradat tenir tractes amb ells però, en ocasions, m’he vist forçat a navegar prop de la seva òrbita.

El judici a Pinochet em sorprengué volant cap a Tayikistan i em vingué a la memòria un vell amic que sofrí a les seves carns les accions d’aquest rufià – encara escolto els acords d’aquesta guitarra, la teva Patricio Contreras, que des de fa molt de temps estan gaudint a Seattle -.

Una nova portada de les meves fictícies aventures portava el títol de “Juí al dictador” i també fou publicat per la revista “Imatges”. Una insignificant vendetta contra una mala bèstia. Llàstima que el miserable no va sofrir la mil·lèsima part del mal que, amb la seva cohort de partidaris, va provocar.

Ara ja és al lloc del que mai degué haver sortit. I tú i jo, Patricio, ens devem un brindis.

No hay comentarios: