En las postrimerías de la IIWW, y al regreso de cada uno de nuestros vuelos de reconocimiento sobre el Canal de la Mancha, Aspas y yo nos deteníamos en una pequeña taberna de la localidad de Cork. Sé que el desvío era importante y los kilómetros de más aparecían reflejados en nuestras hojas de ruta. Pero la pinta de cerveza negra y la tabernera que nos la servía, merecían, y mucho, la pena.
Ilustración para un anuncio en prensa. Hacia 1993.
A les acaballes de la IIWW, i al retorn de cadascun dels nostres vols de reconeixement al damunt del Canal de la Mànega, Aspes i jo ens aturàvem a una petita taverna de la localitat de Cork. Sé que el desviament era important i els kilòmetres de més apareixien reflectits a les fulles de ruta. Però la pinta de cervesa negra i la tavernera que ens la servia, mereixien i molt, la pena.
Il·lustració per a un anunci en premsa. Cap a 1993.
Ilustración para un anuncio en prensa. Hacia 1993.
A les acaballes de la IIWW, i al retorn de cadascun dels nostres vols de reconeixement al damunt del Canal de la Mànega, Aspes i jo ens aturàvem a una petita taverna de la localitat de Cork. Sé que el desviament era important i els kilòmetres de més apareixien reflectits a les fulles de ruta. Però la pinta de cervesa negra i la tavernera que ens la servia, mereixien i molt, la pena.
Il·lustració per a un anunci en premsa. Cap a 1993.
No hay comentarios:
Publicar un comentario