En la Luna, sí.
Así es como me descubro muchas veces sentado en mi silla giratoria. Y no es que lo haga yo, es que, en demasiadas ocasiones, son los otros pilotos los que así me hallan. Y la sensación que les queda es que estoy para una revisión, y que esas ensoñaciones no me traerán nada bueno.
Al final, lo que sucede, es que no necesito de los Dakota para volar. Puedo visitar lugares conocidos, reencontrarme con momentos de mi vida que, por un motivo u otro, quedaron atrás en el tiempo, pero que marcan con ritmo de mambo latidos en todas las cavidades de mi corazón.
Ilustración para libro de texto (2009).
A la Lluna, sí.
Així és com em descobreix moltes vegades segut a la meua cadira giratòria. I no és que ho faça jo, és que, en massa ocasions, son els altres pilots els que així em troben. I la sensació que els queda és que estic per una revisió, i que aquestos somnis no em portaran res de bo.
A la fi, el que succeeix, és que no necessite dels Dakota per volar. Puc visitar llocs coneguts, retrobar-me amb moments de la meua vida que, per un motiu o altre, quedaren darrere al temps, però que marquen amb ritme de mambo batecs a totes les cavitats del meu cor.
Il·lustració per llibre de text (2009).
Entradas
No hay comentarios:
Publicar un comentario