Ave Fénix

Perdido. Toda la semana, sí. En busca de mi mismo. De lo que se cuece en mi interior desde ya hace mucho y que no acaba de encontrar salida. Y aunque ya sé lo que voy a hallar – o casi - al menos tener tiempo para darle orden, para ponerle nombre, para verlo ahí, frente a mí. Con dudas, con confusión, con miedos, con ganas – a veces - de tirar la toalla... Así, pero también con la intención de llegar a mis infiernos y desde allí, en una pirueta judeo-cristiana, redimirme y renacer.

Y no, a pesar de estar rodeado de ellos, no voy a saltar de ningún puente. Parafraseando a Bill Shankly, la Melchor Mombo Company no es una cuestión de vida o muerte: es algo más importante.

Apuntes del natural. Marruecos (2009). Mi primer intento en muchos años de trabajar tinta y pincel sin la red de seguridad del lápiz.

Perdut. Tota la setmana, sí. A la recerca de mi mateix. Del que es cou al meu interior des de ja fa molt i que no acaba de trobar eixida. I encara que ja sé el que vaig a encontrar – o quasi – al menys tenir temps per donar-li ordre, per posar-li nom, per veure’l aquí, front a mi. Amb dubtes, amb confusió, amb pors, amb ganes – de vegades – de tirar la tovallola... Així, però també amb la intenció d’aplegar als meus inferns i des d’ací, amb una cabriola jueu-cristiana, redimir-me i renàixer.

I no, a pesar d’estar envoltat d’ells, no vaig a saltar de cap pont. Parafrasejant a Bill Shankly, la Melchor Mombo Company no és una qüestió de vida o mort: és més important.

Apunts del natural. Marroc (2009). El meu primer intent en molts anys de treballar tinta i pinzell sense la xarxa de seguretat del llapis.