El descubrimiento, así se puede bautizar, como de descubrimiento, aunque ya era consciente de ello casi desde siempre. Me cuesta mucho venderme, y me cuesta mucho salir de la base. Me siento muy torpe para ambas cosas. Los proyectos se amontonan en el disco duro y salvo algún envío por correo y ligeros contactos, acumulo y acumulo historias que, si nadie las ve, difícilmente tendrán salida.
Y debo cambiar. Un tipo que lleva tantos años volando no puede ser tan timorato. ¿Alguno de vosotros, los que estáis al otro lado, tiene alguna idea?
Ilustración para propuesta sobre la familia Borja (2009).
El descobriment, així es pot batejar, com de descobriment, encara que ja era conscient d’allò quasi des de sempre. Em costa molt vendre’m, i em costa molt eixir de la base. Em trobe molt desmanyotat per ambdues coses. Els projectes s’amuntonen al disc dur i excepte algun enviament per correu i lleugers contactes, acumule i acumule històries que, si ningú les veu, difícilment tindran eixida.
I dec canviar. Un tipus que porta tants anys de vol no pot ser tant timorat. Algú de vosaltres, els que esteu a l’altre costat, té alguna idea?
3 comentarios:
Hola Jordi, sóc David Pastor:
Ja sé que no va a servir-te de molt, però jo ja vaig fer a l'inrevés, em vaig llevar la barba que m'acompanyava més de dotze anys. Crec que no serveix de res. Una vegada un vell mestre de dibuix em va dir: "En aquest món cal tenir bons padrins. Si no és així, estàs perdut". Jo duc ja molts anys buscant padríns, però no en trobe cap que vulga fer-me el seu fillol. Tinc l'esquena pelada de tanta gent que, mentre em donava colpets a l'esquena per consolar-me, em deia "Ets molt bò, però segur que algú més que no siga jo t'encarrega alguna cosa"
MAL DE MUCHOS...
Crec que m'he equivocat de camp. He volgut posar el comentari respecte a l'article "Creo que me voy a dejar bigote", i l'he posat en "El descubrimiento.
Disculpa, donde dije digo, digo Diego.
Hola David.
Tot el que hem dius, ho conec. Les meues paraules son tan sols un crit al cel que de volta en quan m'agrada pegar.
Més que qüestions alienes contra les que poc puc fer - el dret al pataleig - em preocupen les pròpies que hauras llegit a este post.
De totes formes, tinc molt clar que els "inutils" que es dediquem a estes coses, deuriem sempre buscar ajuda per vendre's. El problema és que fins i tot per això, es sentim com un polp a un garaix.
Publicar un comentario