¿La hora de los cadáveres?

Aunque yo sigo con mi escepticismo, algunos de los pasos dados, hablan de que, esta vez, puede haber “cadáveres” políticos.

Y yo deseo que rueden cabezas, porque aunque no va a servir para cambiar la dinámica, nunca ha servido, al menos el populacho se divierte con el chasquido de la guillotina.

Con independencia de esto, lo que más me sorprende (sic) es el aumento de popularidad de, entre otros, el “beato”, y como, mucha gente, tiene el cinismo de, reconociendo la corrupción, disculparla porque ellos hubieran hecho lo mismo en el lugar de “los otros”.

Menos mal que en 27 días, estaré en el desierto. ¡Ufff!

Ilustración para “San Francisco de Borja” (2009).

Encara que jo segueixca amb el meu escepticisme, alguns dels passos donats, parlen de que, esta volta poden haver cadàvers polítics.

I jo desitge que roden caps, perquè encara que no va a servir per canviar la dinàmica, mai ha servit, al menys el populatxo es diverteix amb l’esclafit de la guillotina.

Amb independència d’açò, el que més em sorprèn (sic) és l’augment de popularitat de, entre altres, el “beat”, i com, molta gent, té el cinisme de, reconeixent la corrupció, disculpar-la perquè ells hagueren fet el mateix al lloc de “els altres”.

Menys mal que en 27 dies, estaré al desert. Ufff!

Il·lustració per “San Francisco de Borja” (2009).