Datos personales/Dades personals

Yendo por el mundo... / Anant pel món...

Buscar este blog

viernes, 29 de febrero de 2008

El barbero de Tayikistán

Para todos aquellos que sorprenda mi look habitual – esto es aquellos que me conocen desde el siglo pasado – coloco aquí una foto del barbero más próximo a nuestra actual base.

Más que nada por si alguien tiene dudas de lo conveniente de mi drástica decisión.

Un lugar de Marruecos cercano a Marrakech - foto del 2002 -.


Per a tots aquells que sorprenga el meu look habitual – açò es aquells que em coneixen des de el segle passat – col·loque ací una foto del barber més pròxim a nostra actual base.

Més que res per si algú té dubtes de la conveniència de la meva dràstica decisió.

Un lloc prop de Marrakech - foto del 2002 -.

“Clang!” (y 4)


La conclusión de la historia me permitía, además, reconocer mi deuda con esos personajes literarios de talante clásico.

El final de la historia (4 de 4).

La conclusió de la història, em permetia, a més, reconèixer el meu deute amb aquestos personatges literaris de talant clàssic.

El final de la història (4 de 4).

lunes, 25 de febrero de 2008

Nombre clave: “Clang!” (3)


Los obligados viajes comerciales de la “Melchor Mombo Company”, impidieron que pudiera dedicar el tiempo necesario a la elaboración de estás páginas. Algo que, desgraciadamente, viene siendo una constante en mi vida. Aún así, no estoy del todo descontento del resultado final.

Una más, la tercera (de 4).

Els obligats viatges comercials de la “Melchor Mombo Company”, impediren que puguera dedicar el temps necessari a l’elaboració d’aquestes pàgines. Una cosa que, malauradament, ve sent una constant a la meva vida. Encara així, no estic del tot descontent del resultat final.

Una més, la tercera (de 4).

viernes, 22 de febrero de 2008

Proyecto "Clang!" (2)



Con esta historia, de narrativa algo críptica, quise buscar las claves entre el diferente prestigio alcanzado por la literatura popular de aventuras del siglo XIX y el género por antonomasia del tebeo en la primera mitad del siglo XX.

La segunda (de 4).


Amb aquesta història, de narrativa una mica críptica, volgué buscar les claus entre el diferent prestigi abastat per la literatura popular d’aventures del segle XIX i el gènere per excel·lència dels tebeus a la primera meitat del segle XX.

La segona (de 4).

jueves, 21 de febrero de 2008

Operación "Clang!"



A finales de 1944, con la invasión aliada de Europa en marcha, tuve bajo mi mando un grupo de jóvenes pilotos prestos a cualquier hazaña vinculada a la liberación de las gentes que habían caído bajo el yugo del eje del mal.
Aquellos chicos trabajaron duro y codo con codo, para sacar adelante una operación secreta bajo el nombre clave de “Clang”. Aunque los resultados no fueron magníficos y las bajas en el trayecto numerosas, los supervivientes acertaron a relatar que habían vivido una experiencia sin igual.

“Silver”, página 1 (de 4). Publicada en “Clang: Especial Literatura”. Revista editada por los alumnos de Ilustración de la Escuela de Arte de Valencia (hacia el 2000).


A finals de 1944, amb la invasió aliada de Europa en marxa, vaig tindre sota el meu comandament un grup de joves pilots prests a qualsevol gesta vinculada al alliberament de les gents caigudes sota el jou del eix del mal.
Aquestos xics treballaren dur i colze amb colze, per traure avant una operació secreta baix el nom clau de “Clang”. Encara que els resultats no foren magnífics i les baixes al trajecte nombroses, els supervivents encertaren a relatar que havien viscut una experiència única.

“Silver”, pàgina 1 (de 4). Publicada a “Clang: Especial Literatura”. Revista editada pels alumnes de Il·lustració de la Escola d’Art de Valencia (cap al 2000).

jueves, 14 de febrero de 2008

El amante de la Media Luna (2)

Así, sin cavilar demasiado, un apunte del natural.

Esbozo para ilustración de “Yazid, el amante de la Media Luna”.


Així, sense cavil·lar massa, un apunt del natural.

Esboç per il·lustració de “Yazid, l’amant de la Mitja Lluna”.

miércoles, 13 de febrero de 2008

El amante de la Media Luna (1)

La fascinación por la convivencia en la piel de toro de las tres culturas durante la Edad Media - tres sí, siempre solemos obviar la presencia de los judíos – me lleva a regresar, de forma obsesiva, una y otra vez hasta esa época.

Tanto es así que durante un largo periodo de mi vida, me dediqué a narrar las vidas de dos hermanos que, en pleno siglo XIII, se encuadraron en bandos antagónicos de forma casual, lo que les llevó a conocer la idiosincrasia particular de cada una de las dos civilizaciones y compartir las relaciones que entre si tuvieron.

Ilustración para el cuento “Yazid, el amante de la Media Luna” (En fase de elaboración).

La fascinació per la convivència a la pell de bou de les tres cultures durant la Edat Mitjana – tres sí, sempre solem obviar la presència dels jueus – em porta a tornar, de forma obsessiva, una i altra volta fins aquesta època.

Tan és així que durant un llarg període de la meva vida, em vaig dedicar a narrar les vides de dos germans que, en ple segle XIII, s’enquadraren a bàndols antagònics de forma casual, el que els portà a conèixer la idiosincràsia particular de cadascuna de les dues civilitzacions i compartir les relacions que entre si tingueren.

Il·lustració per al conte “Yazid, l’amant de la Mitja Lluna” (En fase de elaboració).

sábado, 9 de febrero de 2008

Mary Ethan


Uno de mis grandes amores fue (y sigue siendo) Mary Ethan.

Mary era una investigadora privada que seguía casos a lo largo y ancho del mundo. Juntos destapamos una temible trama de corrupción con prevaricación, sobornos, malos “malosos” y numerosas aventuras más. Nuestra historia duro varios años y es uno de los recuerdos imborrables que permanecen en mi corazón.

Estudio de personaje para “Puedo vivir sin ti pero me muero por ti” (hacia el 2004. Inédita).


Un dels meus grans amors fou (i segueix estan) Mary Ethan.

Mary era una investigadora privada que seguia casos al llarg i ample del món. Junts destaparem una temible trama de corrupció amb prevaricació, suborns, dolents ben dolents i nombroses aventures més. La nostra història durà diversos anys i és un dels records més difícil d’esborronar dels que romanen al meu cor.

Estudi de personatge per a “Puedo vivir sin ti pero me muero por ti” (cap al 2004. Inèdita).

miércoles, 6 de febrero de 2008

Rajastan

Desde la IIWW, son frecuentes mis vuelos bajo el cielo de la India. También mis paseos por esas misteriosas tierras. Entonces porque se trataba de una colonia británica de donde partían muchas misiones. Después, por los numerosos vuelos comerciales que la tenían como lugar de partida o destino.

¿Qué decir de una tierra tan variopinta y ecléctica? Pues que pese a sus muchos contrastes o a la dureza de alguno de los momentos vividos, es un lugar al que regresaría una y otra vez.

Rajastan (2001). Material documental para un tebeo inminente.


Des de la IIWW, son freqüents els vols sota el cel de la India. També els passejos per aquestes misterioses terres. Aleshores perquè es tractava d’una colònia britànica d’on eixien moltes missions. Després, pels nombrosos vols comercials que la tenien com a lloc de partida o destí.

¿Què dir d’una terra tan variada i eclèctica? Doncs que a pesar dels seus contrastes o a la duresa d’algun dels moments viscuts, és un lloc al que tornaria una i altra vegada.
Rajastan (2001). Material documental per a un tebeu imminent.

viernes, 1 de febrero de 2008

El cielo de Granada

En el transporte aéreo de mercancías de todo tipo a determinadas áreas del mundo, todo es posible. Desde lo mejor a lo peor. De la totalidad de misiones emprendidas, un porcentaje muy bajo salen al cien por cien como estaban previstas. Hay un buen número de operaciones que se abortan sin haber llegado a despegar ni uno solo de los Dakota. La inmensa mayoría de las propuestas, llegan mutiladas a su destino. Es una cruel estadística pero, no por ello, alejada de la realidad.

“El Cielo de Granada”, esbozo de carroza/decorado no aceptada en el proyecto final de “Cruïlla de Cors” (2007).

Al transport aeri de mercaderies de tot tipus a determinades àrees del món, tot es possible. Des de el millor a el pitjor. De la totalitat de missions mampreses, un percentatge molt baix ixen al cent per cent com estaven previstes. Hi ha un bon nombre d’operacions que s’avorten sense haver aplegat a enlairar-se ni un sols dels Dakota. La immensa majoria de les propostes, apleguen mutilades al seu destí. Es una cruel estadística però, no per això, allunyada de la realitat.

“El Cel de Granada”, esboç de carrossa/decorat, no acceptada al projecte final de “Cruïlla de Cors” (2007).

martes, 29 de enero de 2008

¿Artes? gráficas (2)


Lo que se pedía (también en 1990).

El que es demanava (també al 1990).

¿Artes? gráficas

El diseño de la portada con que fue recopilada “El Ojo del Africano” - la aventura que mi hijo vivió en un lugar del interior de Valencia - dista mucho, como suele ocurrir, de la propuesta que desde la base lanzamos. Es cierto que es difícil controlar unas gráficas del este español desde Yakarta – lugar en que teníamos por aquellos días nuestra centro de operaciones – pero no lo es menos, que los responsables de las imprentas suelen ocultar delirios de artista entre sus entintadas manos.

Aprovecho ahora para colocar las dos propuestas – como salió y como tuvo que salir –. Igual gusta más la que apareció impresa, pero como dijo Kipling, eso es otra historia.

“El Ojo del Africano” (Edición de 1990).

El disseny de la portada amb la que fou recopilada “El Ojo del Africano” –l’aventura que el meu fill visqué a un lloc del interior de València - dista molt, com sol passar, de la proposta que des de la base varem llançar. És cert que sembla difícil controlar unes gràfiques de l’est espanyol des de Yakarta – lloc on teníem per aquestos dies nostre centre d’operacions – però no ho és menys, que els responsables de les impremtes acostumen a amagar deliris d’artista entre les seves entintades mans.

Aprofito ara per a col·locar les dues propostes – com va sortir i com ho tingué que haver fet -. Tal vegada us continua agradat més la que aparegué impresa, però com digué Kipling, això és altra història.

“El Ojo del Africano” (edició de 1990).

miércoles, 23 de enero de 2008

martes, 15 de enero de 2008

El factor suerte (1)

Durante la pasada década, también volamos sobre algunos lugares de la antigua Yugoslavia. Envíos de ayuda humanitaria que no llegaban a su destino real, ong’s que aparecían solo en los momentos en que los cámaras televisivos grababan imágenes para sus medios, corrupción en todos los frentes, exterminio (in)discriminado de la población…
Una salvajada más de un grupo de humanos, consentida o ignorada por la práctica totalidad. Una situación que me llevó a pasar por un momento emocional particularmente duro.

Pag. 1 (de 4) de un tebeo inédito (hacia 1995).


Durant la passada dècada, també volarem al damunt d’alguns llocs de l’antiga Iugoslàvia. Enviaments d’ajuda humanitària que no aplegava al seu destí real, ong’s que apareixien tan sols als moments que els cambres televisius gravaven imatges per als seus mitjos, corrupció a tots els front, extermini (in)discriminat de la població...
Una salvatjada més d’un grup d’humans, consentida o ignorada per la pràctica totalitat. Una situació que em portà a passar per un moment emocional particularment dur.

Pag. 1 (de 4) de un tebeo inèdit (cap a 1995).

Los ángeles de Cardiff


Eran los primeros setenta cuando, por un grave problema técnico en una de las hélices del Dakota, y mientras sobrevolaba a baja altura los acantilados que rodean Cardiff, conseguí esta sencilla foto con unos modelos de excepción. Es evidente que la avería no trajo mayores consecuencias y pude aterrizar en un aeródromo de la capital galesa sin mayores problemas.
Pero desde aquel mismo instante, los rostros inocentes de aquellos dos pequeños, se convirtieron en una especie de ángeles de la guarda para cualquiera de mis travesías posteriores.

Eren els primers setanta quan, per un greu problema tècnic a una de les hèlices del Dakota, i mentre sobrevolava a baixa altura els penya-segats que envolten Cardiff, vaig aconseguir aquesta senzilla foto amb uns models d’excepció. És evident que la avaria no portà majors conseqüències i vaig poder aterrar a un aeròdrom de la capital gal·lesa sense majors problemes.
Però des d’aquest mateix moment, els rostres innocents dels dos menuts, es convertiren en una espècie d’àngels de la guarda per qualsevol de les meves travessies posteriors.

jueves, 10 de enero de 2008

Melbourne, mi padre, ¡un fenómeno!

Pues sí, tampoco mi padre supo estarse quieto en su azarosa vida. Así, durante los años que siguieron a la Gran Guerra, se dedicó a la navegación de cabotaje por las costas de las tres Guayanas. Esta historia, en concreto, le sucedió en Surinam, en el río Courantyne. Años después, Howard Hawks, aprovechó la historia para realizar su trilogía más famosa, la de los dos ríos – Bravo y Lobo - con Eldorado enmedio.

Página de Courantyne, una aventura de Melbourne Mombo inédita - hubo cierto interés de Lombard - (1993).


Doncs sí, tampoc el meu pare va saber estar-se quiet a la seva torbadora vida. Així, durant els anys que seguiren a la Gran Guerra, es dedicà a la navegació de cabotatge per les costes de les tres Guaianes. Aquesta història, en concret, li passà al Surinam, al riu Courantyne. Anys després, Howard Hawks, aprofità la història per realitzar la seva trilogia més famosa, la dels dos rius – Bravo i Lobo – amb Eldorado enmig.

Pàgina de Courantyne, una aventura de Melbourne Mombo inèdita – hagué cert interès de Lombard - (1993).

lunes, 7 de enero de 2008

Hallazgo de nuevos incunables

A principio del 88, uno de los muchachos halló, en una excavación en las cercanías de Odessa para la que estábamos realizando trabajos de logística, unos incunables cuanto menos peculiares. Preguntado el profesor Tymoshenko por su valor arqueológico, su respuesta fue que aquellas hojas no superaban los dos rublos en el devaluado mercado soviético del momento.
Así que cambiamos todos aquellos papelotes por un par de copas de vodka del país.

Esbozos de maquetación e ilustraciones para los dos cuentos en los que estoy trabajando en este inicio del 2008.


A principi del 88, un dels meus xavals trobà, a una excavació a les rodalies de Odessa per a la que estaven realitzant treballs de logística, uns incunables al menys peculiars. Qüestionat el professor Tymoshenko pel seu valor arqueològic, la seva resposta fou que aquestos fulls no superaven els dos rubles al devaluat mercat soviètic del moment.
Així que canviarem tots aquestos paperots per un parell de copes de vodka del país.

Esbossos de maquetació i il·lustracions per als dos contes als que estic treballant en aquest inici del 2008.

viernes, 4 de enero de 2008

De países y corazones


Al final podría hacer sesudos análisis sobre este tema, pero dada mi natural tendencia a cambiar la base de operaciones de la “Melchor Mombo Company” a lo largo y ancho de nuestro planeta, solo quiero confirmaros que, sin renegar para nada de mis orígenes, es el músculo del pecho en su versión poética lo que me atrapa por encima de cualquier propuesta de fronteras.

Ilustración para un artículo de opinión, revista “Imatges” (2001).

A la fi podria fer assenyats anàlisis al voltant d’aquest tema, però donada la meva natural tendència a canviar la base d’operacions de la “Melchor Mombo Company” a tot lo llarg i ample del planeta, tan sols us vull confirmar que, sense renegar per a res dels meus orígens, es el múscul del pit a la versió poètica el que m’agafa per damunt de qualsevol proposta de fronteres.

Il·lustració per article d’opinió, revista “Imatges” (2001).

Archivo del blog/ Arxiu del blog