Datos personales/Dades personals

Yendo por el mundo... / Anant pel món...

Buscar este blog

jueves, 25 de febrero de 2010

Alzheimer

Y llegué al final – de hecho todavía no, esta tarde lo remato -. No fue tan larga la semana de reflexión, ni mucho menos como esperaba se desarrollase. Paseé, pensé, anoté – en forma de tebeo, eso sí -, encontré gente, sobre todo gente no prevista y que, sin saberlo, me hicieron “ver”. Y aún con mis dudas, que no desaparecen, sé donde estoy y hacia donde quiero ir. ¿Cuánto me va a durar? Quien sabe… Los próximos pasos serán fundamentales. Permanezcan en sintonía.

Cartel para la “I Jornada Demencia y Sociedad” que incluye el logo seleccionado (2010). A partir de estos elementos, he realizado la aplicación a la papelería y el resto del diseño gráfico.

I he aplegat a la fi – de fet encara no, esta vesprada ho remate -. No fou tan llarga la setmana de reflexió, ni molt menys com esperava es desenvolupés. He passejat, he pensat, he anotat – en forma de tebeo, això sí -, he trobat gent, gent no prevista i que, sense saber-ho, em feren “vorer”. I encara amb les meues dubtes, que no desapareixen, sé on estic i cap on vull anar. Quant va a durar-me? Qui sap... Els propers passos seran fonamentals. Romanen en sintonia.

Cartell per la “I Jornada Demencia y Sociedad” que inclou el logo seleccionat (2010). A partir d’estos elements, he realitzat l’aplicació a la papereria i la resta del disseny gràfic.

martes, 23 de febrero de 2010

Ave Fénix

Perdido. Toda la semana, sí. En busca de mi mismo. De lo que se cuece en mi interior desde ya hace mucho y que no acaba de encontrar salida. Y aunque ya sé lo que voy a hallar – o casi - al menos tener tiempo para darle orden, para ponerle nombre, para verlo ahí, frente a mí. Con dudas, con confusión, con miedos, con ganas – a veces - de tirar la toalla... Así, pero también con la intención de llegar a mis infiernos y desde allí, en una pirueta judeo-cristiana, redimirme y renacer.

Y no, a pesar de estar rodeado de ellos, no voy a saltar de ningún puente. Parafraseando a Bill Shankly, la Melchor Mombo Company no es una cuestión de vida o muerte: es algo más importante.

Apuntes del natural. Marruecos (2009). Mi primer intento en muchos años de trabajar tinta y pincel sin la red de seguridad del lápiz.

Perdut. Tota la setmana, sí. A la recerca de mi mateix. Del que es cou al meu interior des de ja fa molt i que no acaba de trobar eixida. I encara que ja sé el que vaig a encontrar – o quasi – al menys tenir temps per donar-li ordre, per posar-li nom, per veure’l aquí, front a mi. Amb dubtes, amb confusió, amb pors, amb ganes – de vegades – de tirar la tovallola... Així, però també amb la intenció d’aplegar als meus inferns i des d’ací, amb una cabriola jueu-cristiana, redimir-me i renàixer.

I no, a pesar d’estar envoltat d’ells, no vaig a saltar de cap pont. Parafrasejant a Bill Shankly, la Melchor Mombo Company no és una qüestió de vida o mort: és més important.

Apunts del natural. Marroc (2009). El meu primer intent en molts anys de treballar tinta i pinzell sense la xarxa de seguretat del llapis.

jueves, 18 de febrero de 2010

Venderse



Desde la acepción noble del término – si es que la tiene – puedo asegurar que nunca he sabido hacerlo. Aunque ahora mis balbuceos lo aparenten, que no os engañen, soy muy torpe para estas cosas y se han de alinear los astros para que pueda articular un discurso coherente en este sentido.

Por el contrario no me cuesta nada hacerlo con el trabajo de otros. En este caso, además, hay parte de mí en el proyecto, con lo cual me ejercito en esta disciplina, que tanto se valora desde su parcela crematística y tan poco desde su faceta de puro arte.

Díptico para “Eiximenis, el viatger de les mil paraules” (2009-10). Producción teatral de La Dependent para niños, que disfrutan igualmente los adultos. ¡Y solo dura cincuenta y cinco minutos! ¿Qué más se puede pedir?

Aquí se irán actualizando teatros y fechas de representación para los que estéis interesados.

Des de l’acepció noble del terme – si és que la te – puc assegurar que mai ho he sabut fer. Encara que ara els meus balbotejos ho aparenten, que no us enganyen, sóc molt desmanyotat per estes coses i s’han d’alinear els astres per que puga articular un discurs coherent en este sentit.

Pel contrari no em costa res fer-ho amb el treball d’altres. En este cas, a més, hi ha part meua al projecte, amb el que aprofite per exercitar-me a esta disciplina, que tant es valora a la seua parcel·la crematística i tan poc des de la seua faceta de pur art.

Díptic per “Eiximenis, el viatger de les mil paraules” (2009-10). Producció teatral de La Dependent per menuts, que gaudixen igualment els adults. I tan sols dura cinquanta cinc minuts! Què més es pot demanar?

Ací s’aniran actualitzant teatres i dades de representació pels que estigueu interessats.

martes, 16 de febrero de 2010

Garabateando


Contra la crisis galopante, esa que, pese a lo que digan los políticos, sigue azotando con toda su fuerza, contraatacamos con nuevos proyectos. No es que sea ninguna fórmula mágica – de hecho, buena parte de ellos apenas dan dos balbuceantes pasos – pero vuelven a ilusionarme y refuerzan mi frágil moral de los últimos tiempos.

Páginas a lápiz para algo pequeño vinculado a la cocina (2010). ¡¡Como me gusta esta fase del trabajo!!

Contra la crisis galopant, eixa que, a pesar del que diguen els polítics, segueix flagel·lant amb tota la seua força, contraataquem amb nous projectes. No és que siga ninguna fórmula màgica – de fet, bona part d’ells a penes donen dos balbucients passos – però tornen a il·lusionar-me i reforcen la meua fràgil moral dels darrers temps.

Pàgines a llapis per una coseta vinculada a la cuina (2010). Com m’agrada esta fase del treball!!

viernes, 12 de febrero de 2010

Trinchera



Cuando ante cualquier situación, ante el menor de los problemas, ante un asunto delicado… Cuando ante una pinta de buena Guinness, un rato de risas dislocadas, o una poco entonada canción, están ahí, entonces digo que son ellos con los que quisiera compartir trinchera. Y tengo de estos. Algunos. No muchos porque no abundan, pero los tengo. Y también la suerte de compartir suspiros con ellos. Más a menudo que antes. Tal vez porque los busco, pero, conociéndome, sobre todo, porque me buscan. Y reconforta. Mucho.

Vuelo sobre Liverpool y Manchester (2010).

Quan davant qualsevol situació, davant el menor dels problemes, davant un assumpte delicat... Quan davant d’una bona pinta de Guinness, una estona de riallades dislocades, o una poc entonada cançó, estan aquí, aleshores em dic que son ells amb els que vulguera compartir trinxera. I en tinc d’estos. Alguns. No massa perquè no abunden, però els tinc. I també la sort de compartir sospirs amb ells. Més a menut que abans. Tal volta perquè els busque, però, coneixent-me, sobre tot, perquè em busquen. I reconforta. Molt.

Vol al damunt de Liverpool i Manchester (2010).

martes, 9 de febrero de 2010

Aspas


Cambios, sí. No por esperados, menos emotivos. No por previsibles, menos nostálgicos. Nada grave, tranquilos, pero se me salta la lágrima fácil - inaudito en un rudo piloto como yo – y, lo que es peor, no me preocupo de ocultarlo. Amigas, amigos de la Melchor Mombo Company, Aspas deja la base. El primero de mis pilotos, alguien con quien llevo toda la vida, va a volar solo. Ya hace tiempo que lo hace, es cierto, pero su próximo paso le deja indefenso frente al mundo adulto. Bienvenido a tu nueva vida, amigo. No olvides que también en esta etapa podemos volar juntos. Y, sobre todo, que siempre tendrás un sitio en la base donde aterrizar cuando vengan mal dadas.

Ilustración para colección particular (2010).

Canvis, sí. No per esperats, menys emotius. No per previsibles, menys nostàlgics. Res greu, tranquils, però em salta la llàgrima fàcil – inaudit en un rude pilot com jo – i el que és pitjor, no em preocupe d’amagar-ho. Amics, amigues de la Melchor Mombo Company, Aspas deixa la base. El primer dels meus pilots, algú amb qui porte tota la vida, va a volar sol. Ja fa temps que ho fa, es cert, però el seu proper pas el deixa indefens front al mon adult. Benvingut a la teua nova vida, amic. No oblides que també a esta etapa podem volar junts. I, sobre tot, que sempre tindràs un lloc a la base on aterrar quan vinguen mal donades.

Il·lustració per col·lecció particular (2010).

viernes, 5 de febrero de 2010

Elección


En la vida real y, sobre todo, en las ficticias, elegir es una constante. Son las decisiones del protagonista - sea de una forma u otra, el que elige siempre es protagonista – las que llevan la historia en la dirección que se seguirá desde ese instante. ¿Buenas, regulares, malas? Esta parte es la más difícil de definir, porque al elegir, dejas fuera de la historia las consecuencias de la(s) opción(es) no elegida(s), con lo cual, nunca tienes la completa seguridad de haber elegido bien. Pero no se trata de eso. Son estas decisiones lo que hace avanzar la vida, es lo que te lleva a no quedarte quieto, a seguir viviendo. Por ello es esto lo que provoca esa angustiosa sensación de eterna precariedad que nos invade.

Distintas opciones para logotipo (2010). La decisión de los clientes coincidió con la inicial mía. No siempre suele ocurrir. En un próximo post, sus aplicaciones al diseño gráfico con lo que conoceréis la elección final.

A la vida real i, sobre tot, a les fictícies, elegir és una constant. Son les decisions del protagonista – siga d’una o altra forma, el que tria sempre és protagonista – les que porten la història en la direcció que es seguirà des d’este instant. Bones, regulars, dolentes? Esta part és la més difícil de definir, perquè al elegir, deixes fora de la història les conseqüències de la(les) opció(ns) no triada(es), amb el que mai tens la completa seguretat d’haver triat be. Però no es tracta d’això. Son estes decisions les que fan avançar la vida, és el que et porta a no quedar-te quiet, a seguir vivint. Per allò és açò el que provoca eixa agoniosa sensació d’eterna precarietat que ens envaeix.

Distintes opcions per logotip (2010). La decisió dels clients va coincidir amb la meua inicial. No sempre sol passar. A un proper post, les seues aplicacions al disseny gràfic amb el que coneixereu la decisió final.

viernes, 29 de enero de 2010

Héroes


Los cotidianos, los que defienden lo suyo, su trabajo, su casa, su familia. Los de la pelea diaria. Esos que Bernardo O’Reilly admira en la escena que los tres niños desprecian a sus padres por cobardes en esta sólida historia. Esos son mis héroes. Y tengo amigos entre ellos. Tan imperfectos como yo, pero defendiendo lo suyo con uñas y dientes, sin dejarse humillar que sería lo fácil, sin comenzar a correr que todavía lo sería más. Para ellos va mi trabajo. También para los niños, y las mujeres, pero esto da para un post futuro.

Página para un nuevo tebeo (2010).

Els quotidians, els que defensen el que és seu, el seu treball, la seua casa, la seua família. Els de la lluita diària. Eixos que Bernardo O’Reilly admira a l’escena que els tres xiquets menyspreen als seus pares per covards a esta sòlida història. Eixos són els meus herois. I tinc amics entre ells. Tan imperfectes com jo, però defensant el que és seu amb ungles i dents, sense deixar-se humiliar que seria el fàcil, sense començar a corre que encara ho seria més. Per ells va el meu treball. També pels menuts, i les dones, però açò dona per un post futur.

Pàgina per un nou tebeus (2010).

martes, 26 de enero de 2010

viernes, 22 de enero de 2010

Sobrevolando la capital


Ahí estoy, en vuelos rasantes, en misión acelerada, recordando ancianas visitas y momentos muy gratos a estas mismas calles. Rememorando placeres terrenales unidos a instantes espirituales. Y sin tiempo apenas, para reencuentros con viejos compañeros de las más diversas batallas. A la próxima, sin duda…

Diseño del folleto “La Ruta del Modernismo. Alcoy” (2010).

Aquí estic, en vols rasants, en missió accelerada, recordant ancianes visites i molt grats moments a estos mateixos carrers. Rememorant plaers terrenals units a instants espirituals. I sense a penes temps per rencontres amb vells companys de les més diverses batalles. A la propera, sense dubte...

Disseny del fullet “La Ruta del Modernisme. Alcoi” (2009).

lunes, 18 de enero de 2010

Morocco’s Dream VIII



Solo quedan dos más. No sufráis.
Marruecos (2009).

Tan sols en queden dos més. No patiu.
Marroc (2009).
Punxa.

viernes, 15 de enero de 2010

¡Qué gozada!


Sí, un placer. De vez en cuando. Pararte a mirar lo que todos los días ves. Pero mirarlo con otros ojos. Sin la celeridad que el día a día te marca. Y me ha pasado. Ahora. Por cuestiones de la misión que me lleva a la capital, sí, pero que mas da. Lo he hecho. Y he descubierto una ciudad muy bella. Con un esplendoroso pasado que algunos parecen empeñados en cargarse. Y estoy pensando que si hiciera siempre eso, no solo con la ciudad, sino con la gente, con mis cosas, con mi trabajo… Igual no estaría perpetuamente montado en esa montaña rusa en la que viajo.

Logotipo para la presentación de la Ruta en Fitur. Ayuntamiento de Alcoy (2010).

Sí, un plaer. De volta en quan. Parar-te a mirar el que tots els dies veus. Però mirar-ho amb altres ulls. Sense la celeritat que el dia a dia et marca. I m’ha passat. Ara. Per qüestions de la missió que em porta a la capital, sí, però que més dona. Ho he fet. I he descobert una ciutat molt bonica. Amb un esplendorós passat que alguns semblen empenyorats en carregar-se. I estic pensant que si fera sempre el mateix, no sols amb la ciutat, també amb la gent, amb les meues coses, amb la meua feina... Tal volta no estaria perpètuament muntat a eixa muntanya russa a la que viatge.

Logotip per la presentació de la Ruta a Fitur. Ajuntament d’Alcoi (2010).

martes, 12 de enero de 2010

viernes, 8 de enero de 2010

Pincel

En espera de la decisión definitiva acerca del próximo vuelo comercial - una nueva misión en la capital - solo el suave deslizar de sus cerdas contra la leve rugosidad del papel, es capaz de proporcionarme la necesaria serenidad.

Entintado de las primeras páginas de un pequeño proyecto; “Mejor con subtítulos” (2010).

A l’espera de la decisió definitiva al voltant del proper vol comercial - una nova missió a la capital – tan sols el suau lliscar de les cerres contra la lleu rugositat del paper, és capaç de proporcionar-me la necessària serenitat.

Entintat de les primeres pàgines d’un petit prijecte; “Mejor con subtítulos” (2010).

martes, 5 de enero de 2010

Morocco's Dream VI



Más de mis aventuras (y de los muchachos).
Marruecos (2009).
Pincha

Més de les meues aventures (i dels xicots).
Marroc (2009).
Punxa.

jueves, 31 de diciembre de 2009

La última del año

Así, con la añoranza de otros tiempos, entramos en 2010 (¿¡Ya!?). Momento de echar la vista atrás y comprobar donde quedan las hipotéticas predicciones que Arthur C. Clarke, Philip K. Dick y otros de sus compinches plasmaron en sus escritos.

Segunda de estas láminas (2009).

Així, amb l’enyorança d’altres temps, entrem al 2010 (Ja!?). Moment de tirar la vista cap enrere i comprovar on queden les hipotètiques prediccions que Arthur C. Clarke, Philip K.Dick i altres dels seus còmplices plasmaren als seus escrits.

Segona d’estes làmines (2009).

martes, 29 de diciembre de 2009

Morocco’s Dream V



La quinta de las entregas. Así como sin querer, voy sumando páginas. Igual al final tengo algo que se parece a un libro.
Marruecos (2009).

La quinta de les entregues. Així com el que no vol, vaig sumant pàgines. Igual a la fi tinc alguna cosa semblant a un llibre.
Marroc (2009).

viernes, 25 de diciembre de 2009

El “Bocusse” de la Melchor Mombo Company


Uno tiene amigos que se dedican de pleno a ello. Y no es que haya aprendido mucho – tan solo a usar los dedos para manejar las vituallas -. Aún así, casi todos los días, me veo obligado a preparar el rancho para los muchachos de la compañía. Y tal vez por aquello del Pisuerga y Valladolid…

Esbozos para un nuevo proyecto (2009).

Un te amics que es dediquen de ple a allò. I no és que haga aprés molt – tan sols a utilitzar els dits per manejar les vitualles -. Encara i tot, quasi tots els dies, em veig obligat a preparar el guisofi pels xicots de la companyia. I tal volta per allò del Pisuerga i Valladolid...

Esbossos per un nou projecte (2009).

martes, 22 de diciembre de 2009

Morocco's Dream IV




Cuarta entrega de nuestras aventuras en el norte de África.
Marruecos (2009).
Pincha.

Cuarta entrega de nostres aventures al nord d'Àfrica.
Marroc (2009).
Punxa.

Archivo del blog/ Arxiu del blog