
Se quejan los de la industria del cine - ¿industria o cultura? - de que las subvenciones máximas para una ”pelí” han descendido de dos (2) a un millón y medio (1.5) de euros. Se quejan y no soy yo quien para decirles que no lo hagan, pero…
…hago números y veo que, con lo que les quedaría a ellos para una (1) de esas películas, cuarenta y cinco (45) autores de tebeos - o novelas gráficas por aquello de que hablamos de subvenciones de cultura - podríamos dedicar ocho meses de nuestra vida, con SS.SS. incluida, a perpetrar cuarenta y cinco (45) álbumes estándar.
Además, podríamos lanzar de cada uno de esos cuarenta y cinco (45) álbumes, ocho mil (8.000) ejemplares. Dedicar tres mil (3.000) de ellos a bibliotecas, universidades e institutos, y poner los otros cinco mil (5.000) a la venta en librerías tradicionales y grandes superficies. Si consiguiéramos agotar la edición – utopía, ok -, el autor cobraría otros seis mil (6.000) por derechos, los libreros dieciocho mil (18.000) por su trabajo, los distribuidores doce mil (12.000) por el suyo, y revertir el resto hacia los organismos públicos.
Así las cuentas - de la lechera, ya lo sé – el coste final de la operación para las arcas del Estado, sería de cuatrocientos veinte mil (420.000) euros, o sea, menos de la tercera parte de la subvención inicial. Y todo esto, tras haber pagado religiosamente a imprenta, editor y maquetista con sus correspondientes SS.SS.
Y así, con las obras teatrales, la poesía, los cuentos infantiles y mil cosas más.
Pero claro, no somos los del cine. Somos pequeños, y sobre todo, nos da pereza quejarnos.
Página del álbum Rajastan (2005-2009). Inédito.
Es queixen els de la industria del cinema – industria o cultura ? – de que les subvencions màximes per una “pel·li” han baixat de dos (2) a un milió i mig (1.5) d’euros. Es queixen i no seré jo qui per dir-los que no ho facen, però...
...faig números i veig que, amb el que els quedaria a ells per una (1) d’eixes pel·lícules, quaranta i cinc (45) autors de tebeus – o novel·les gràfiques per allò de que parlem de subvencions de cultura – podríem dedicar huit mesos de nostra vida, amb SS.SS. inclosa, a perpetrar quaranta i cinc (45) àlbums estàndard.
A més, podríem llançar de cadascun d’eixos quaranta i cinc (45) àlbums, huit mil (8.000) exemplars. Dedicar tres mil (3.000) d’ells a biblioteques, universitats i instituts, i posar els altres cinc mil (5.000) a la venda a llibreries tradicionals i grans superfícies. Si aconseguirem esgotar l’edició – utopia, ok -, l’autor cobraria altres sis mil (6.000) per drets, els llibrers divuit mil (18.000) pel seu treball, els distribuïdors (12.000) pel seu, i revertir la resta cap als organismes públics.
Així els comptes – de la lletera, ja ho sé – el cost final de l’operació per les arques de l’Estat, seria de quatre-cents vint mil (420.000) euros, o siga menys de la tercera part de la subvenció inicial. I tot açò, després d’haver pagat religiosament a impremta, editor i maquetista amb la corresponent SS.SS.
I així, amb obres teatral, poesia, els contes infantils i mil coses més.
Però clar, no som els del cinema. Som menuts, i sobre tot, ens dona peresa queixar-nos.
Pàgina de l’àlbum Rajastan (2005-2009). Inèdit.