Datos personales/Dades personals

miércoles, 2 de noviembre de 2011

El tebeo y sus formas








Dentro del mundo del tebeo, como en el de cualquier otro arte, que por algo lo es, las corrientes estilísticas se suceden, contrariándose, superponiéndose, enfrentándose, siguiendo otras tendencias del momento, bebiendo de fuentes más frescas. Si en los sesenta había una creencia muy extendida de que el estilo de dibujo de un tebeo debía adaptarse al género que iba a contar, creando así dibujantes “de humor, del oeste, o de romanos”, y a finales de la década siguiente, por efectos del underground y el incipiente posmodernismo, esto se diluye, llevándonos a la idea de que todo tipo de grafismo puede servir para contar cualquier tipo de historia, ajenos a los recursos formales vinculados a un género concreto, y que lo que importa es la integración con el texto y, sobre todo, su vertiente narrativa, en la actualidad hay una ligera vuelta atrás, no radical y siempre con matices, en la que el autor ofrece cambios en su manera de narrar y en su propia estética para, de forma camaleónica, adecuarlo al tipo de narración buscada aunque ello implique, paradójicamente, transgredir los códigos del género tratado.  
Experimentos en busca de estilo para cada una de las dos propuestas que, ahora mismo, están en marcha en la base (2011).
  
Dintre del món del tebeo, com al de qualsevol altre art, que per alguna cosa ho és, les corrents estilístiques es succeeixen, contradient-se, superposant-se, enfrontant-se. Seguint altres tendències del moment, bevent de fonts més fresques. Si als se seixanta hi havia una creença molt estesa de que l’estil de dibuix d’un tebeo havia d’adaptar-se al gènere que anava a contar, creant així dibuixants d’humor, de l’oest, de romans”, i a finals de la dècada següent, per efectes del underground i el incipient postmodernisme, açò es dilueix, portant-nos a la idea de que tot tipus de grafisme pot servir per contar qualsevol tipus d’història, aliens als recursos formals vinculats a un gènere concret, i que el que importa és la integració amb el text i, per damunt de tot, la seua vesant narrativa, a l’actualitat hi ha una lleugera tornada enrere, no radical i sempre amb matisacions, en la que l’autor ofereix canvis a la seua manera de narrar i a la seua pròpia estètica per, de manera camaleònica, adequar-ho al tipus de narració buscada encara que allò implique, paradoxalment, transgredir els codis del gènere tractat.
Experiments a la recerca d’un estil per cadascuna de les dues propostes que, ara mateix, estan en marxa a la base (2011). 

No hay comentarios: