Una imatge presa, durant una de les missions de la companyia, a un poble bereber del Marroc (2003).
Datos personales/Dades personals
Yendo por el mundo... / Anant pel món...
Buscar este blog
domingo, 30 de diciembre de 2007
Forja berebere
Una imatge presa, durant una de les missions de la companyia, a un poble bereber del Marroc (2003).
martes, 25 de diciembre de 2007
El hombre, es bueno sí, pero…
Cuando echo la vista atrás y miro los conflictos bélicos en los que, por diversas cuestiones, me he visto metido, no puedo creer en la bondad del ser humano. El XX fue, con diferencia, el siglo donde más muertes violentas se produjeron. Y lo que es peor, de formas más sofisticadas y crueles.
Cerré ese siglo con esta imagen y la (vana) esperanza de que el XXI fuera de otra forma.
Ilustración para la revista “Imatges” (2001).
Cada vegada que mire darrere i veig els conflictes bèl·lics als que, per diverses qüestions, m’he vist clavat, no puc creure en la bondat del esser humà. El XX fou, amb diferència, el segle on més mort violentes es produïren. I el que es pitjor, de formes més sofisticades i cruels.
Vaig tancar aqueix segle amb aquesta imatge i la (vana) esperança de que el XXI fou d’altra forma.
Il·lustració per a la revista “Imatges” (2001).
sábado, 22 de diciembre de 2007
El fin de los yuppies
No quiero hacer demasiada sangre porque es una especie casi extinguida. Tampoco es que me molestaran demasiado, solo que jamás, ni mis cachorros ni yo, pudimos entender su filosofía de vida. En especial cuando somos capaces de rechazar vuelos de gran calado para poderosos hombres de negocios, por no romper cualquiera de las apasionantes partidas de póker donde nos jugamos nuestras colecciones de tebeos.
Ilustración para la revista “Imatges” (hacia el 2000).
No vull fer massa sang perquè és una espècie quasi extingida. Tampoc és que em molestaren massa, sols que mai, ni els meus cadells ni jo, pugéssim entendre la seva filosofia de vida. En especial quan som capaços de rebutjar vols de gran calat per poderosos homes de negocis, per no trencar qualsevol de les apassionants partides de pòker on es juguem nostres col·leccions de tebeus.
Il·lustració per a la revista “Imatges” (cap al 2000).
miércoles, 19 de diciembre de 2007
Llega la Navidad, sí.
Aunque por la base no somos muy dados a las celebraciones navideñas – salvo quizás “Aspas” que, a su edad, sigue teniendo un tierno corazoncito –, no puedo negar que alguna que otra botella de cava o champagne cae, y que hay determinados dulces característicos del norte de África, que solo soy capaz de engullir en este determinado contexto.
Story board para un spot publicitario de turrones. Emitido en Canal Nou y Antena 3 televisión (1997).
Encara que per la base no som molt donats a les celebracions nadalenques – excepte tal volta “Aspes” que, a la seva edat, segueix tenint un cor tendre -, no puc negar que alguna que altra ampolla de cava o xampany cau, i que hi ha determinats dolços característics del Nord de Àfrica, que tan sols sóc capaç d’engolir en aquest determinat context.
lunes, 17 de diciembre de 2007
Bajo el signo de la Cruz
Mi origen, me llevan a rememorar una y otra vez, a los musulmanes que quedaron en tierra cristiana durante la conquista o reconquista – que no me queda muy claro - que los reinos cristianos realizaron en toda la península ibérica.
Uno de los caudillos más admirados por mí fue Al-Azraq, un moro de clase alta que vivió una peculiar relación de amistad/ enemistad con el rey Jaime I hasta la muerte de ambos en 1276.
Ilustración para tríptico “Bajo el signo de
El meu origen, em porten a rememorar una vegada i altra, als musulmans que quedaren en terra cristiana durant la conquesta o reconquesta – que no em queda massa clar – que els regnes cristians feren a tota la península ibèrica.
Un dels cabdells més admirats per mi fou Al-Azraq, un moro de classe alta que va viure una peculiar relació d’amistat/ enemistat amb el rei Jaume I fins la mort dels dos al 1276.
miércoles, 12 de diciembre de 2007
Acoso sexual en la Iglesia
En uno de mis vuelos por el mundo, me encontré de frente con una “curiosa” noticia. Algunos altos cargos de la iglesia habían pedido a monjas, favores sexuales a cambio de su ascenso en el escalafón celestial. Con ello, todo el asunto del celibato y demás mandangas saltaba por los aires. No es que yo esté de acuerdo con la abstinencia sexual por decreto para nadie, pero me gusta mucho menos que se predique una cosa y se ponga en práctica otra. Y menos aún todavía que se obligue a alguien a ir donde no quiere ir.
Como en estos asuntos, los religiosos – de todo el orden jerárquico – saltan a las noticias una y otra vez – además de todas las ocasiones en que se tapan los desmanes – decidí investigar qué es lo que sucedía. Esta fue una de mis más memorables aventuras que hasta ahora no ha sido publicada.
Os dejo con una hipotética portada que apareció en la revista Imatges (hacia el 2001).
En un dels meus vols pel món, em vaig trobar cara a cara amb una “curiosa” noticia. Alguns alts càrrecs de l’església havien demanat a monjes, favors sexuals a canvi del seu ascens al escalafó celestial. Amb açò, tot l’assumpte del celibat i altres mandangues saltava pels aires. No es que jo estiga d’acord amb l’abstinència sexual per decret per a ningú, però m’agrada molt menys que es predique una cosa i es pose en pràctica un altra. I menys encara que s’obligue a algú a anar on no vol anar.
Com en aquestos assumptes, els religiosos – de tot l’ordre jeràrquic – salten una i altra vegada a les noticies – a més de en totes les ocasions que es tapen els excessos – decidí investigar que és el que passava. Aquesta fou una de les més memorables aventures que vaig viure. Aventura que fins ara permaneix inèdita.
domingo, 9 de diciembre de 2007
Los hombres azules del desierto (2)
miércoles, 5 de diciembre de 2007
Los hombres azules del desierto
Me fascinan. Cada vez que visito aquella zona del Sahara, su estilo de vida, su forma de ser, me llevan a pensar en la grandeza del hombre para adaptarse a las más difíciles condiciones de vida.
Además, mi deformación artística, me lleva a transmutarme en un Christian Dior del Magreb y proponer variaciones a su tradicional indumentaria.
Otra pincelada del proyecto “Segle XIII. Cruïlla de Cors” (2007).
A més a més, la meva deformació artística, em porta a transmutar-me en un Christian Dior del Magreb i proposar variacions a la seva tradicional indumentaria.
sábado, 1 de diciembre de 2007
Entre libros
En mis escalas en las diversas ciudades del mundo, a las que transporto las más variopintas mercancías, nunca dejo de visitar las librerías enclavadas en los más recónditos lugares de su casco antiguo. Compre o no algún ejemplar de los que allí me ofrecen, me siento atrapado por su encanto y me gusta comparar las diferencias y similitudes en el estilo de cada una de ellas.
Ilustración con gag añadido. Recién horneada.
A les meves escales a les diverses ciutats del món, a les que transporte les més variades mercaderies, mai deixe de visitar les llibreries enclavades als més recòndits llocs del casc antic. Compre o no algun exemplar dels que allí m’ofereixen, em trobe atrapat pel seu encant i m’agrada comparar les diferencies i similituds a l’estil de cadascuna d’elles.
miércoles, 28 de noviembre de 2007
"Grandes proyectos de la Comunidad Valenciana"
Si bien la finalidad de estos proyectos no es en absoluto funeraria, el trasfondo en el que se mueven viene a tener puntos en común con el anhelo de inmortalidad que emanaban las construcciones egipcias. Lo que hace tres mil años se utilizaba como vehículo para el viaje a otra vida, en la Valencia del cambio de siglo se usa como plataforma de lanzamiento de estos populares faraones en dirección a su nueva vida en la capital del reino.
Lo peor de todo es que a orillas del Nilo se admiran maravillas del mundo, y en la costa levantina aparecen agujeros negros que amenazan con devorar la economía valenciana.
Otro día, con más tiempo, hablaré en detalle de una de estas Terras en la que viví numerosas y apasionantes aventuras.
Ilustración para artículo de Jordi Botella en la revista Imatges (hacia el 2000).
Encara que puga semblar que la distancia distorsiona la realitat, des de la base de Tayikistán. He seguit amb interès la construcció de tombes que, a l’estil dels antics faraons, se està portant a efecte a la Comunitat Valenciana.
Si be la finalitat d’aquestos projectes no és en absolut funerària, el transfons en que es mouen ve a tindre punts en comú amb l’anhel d’immortalitat que emanaven les construccions egípcies. El que fa tres mil anys s’utilitzava com vehicle per el viatge cap a l’altra vida, en la València del canvi de segle es fa servir com plataforma de llançament d’aquestos populars faraons en direcció a la seva nova vida a la capital del regne.
El pitjor de tot és que a la vorera del Nil s’admiren meravelles del món, i a la costa llevantina apareixen forats negres que amenacen amb devorar l’economia valenciana.
Altre dia, amb més temps, parlaré amb detall d’una d’aquestes Terres a la que vaig viure nombroses i apassionants aventures.
Il·lustració per article de Jordi Botella a la revista Imatges (cap al 2000).
domingo, 25 de noviembre de 2007
Mazorcas africanas
Vestuario para un ballet (2007) .
Fou a Mado Gashi (Kenya) on a un dels meus viatges em sorprengué una peculiar dansa. Sembla que clamaven per una bona collita de panís, i a açò dedicaven el seu ball, però el més curiós del assumpte fou el pàl·lid color d’aquestes dones en plena Àfrica negra.
Vestuari per a un ballet (2007).
miércoles, 21 de noviembre de 2007
“Granota”
Pese a todo, como siempre estoy presto a defender damas, niños o débiles del planeta, allá por el año 91 preparé unos dibujos para la, entonces en construcción, web del Levante UD. Desde entonces, un destello “granota” brilla en un lugar de mi corazón.
A pesar dels continuats vols a bord dels Dakota al llarg i ample del món, es ben coneguda pels meus acostats, la meva inconfessa afició pel València CF i des de qualsevol racó del globus, segueix els seus – ara – soporífers encontres.
A pesar de tot, com que sempre estic prest a defensar dames, xiquets o dèbils del planeta, allà per l’any 91 vaig preparar uns dibuixos per a la, aleshores en construcció, web del Llevant UD. Des d’aleshores, un llampec “granota” brilla a un lloc del meu cor.
jueves, 15 de noviembre de 2007
Tebeos bajo cualquier excusa
Así que entre viaje y viaje, aprovecho el lugar más insospechado para narrar pequeñas anécdotas utilizando sus códigos.
Una de las páginas – de un total de cuatro – que componía un tríptico para el Ayuntamiento de Muchamiel.
Des de sempre m’han agradat els tebeus. Em sembla un medi, a nivell creatiu, força ric i amb infinites possibilitats encara per explotar. També crec que és molt interessant per a l’espectador i que els seus recursos son utilitzats al món modern de forma exhaustiva i, quasi sempre, sense reconèixer les fonts – sembla que dona certa vergonya utilitzar un medi considerat per a xiquets -.
Així que entre viatge i viatge, aprofite el lloc més insospitat per narrar anècdotes menudes tirant mà dels seus codis.
Una de les pàgines – d’un total de quatre – que composaven un tríptic per al Ajuntament de Muxamel.
martes, 13 de noviembre de 2007
Manel Fontdevila y Guillermo Torres. ¿Justicia?
Vaig a saltar-me aquesta norma i ho faré sempre que descobrexca una injustícia que abaste a algun innocent al llarg i ample del món.
A un recòndit país, on els dictadors semblaven enterrats i el tuf dels intolerants desterrat, dos homes bons, que tan sols recerquen fer riure a la gent i remoure algunes consciencies, acaben de ser condemnats per injuries al Hereu de la Corona.
La història no necessita més il·lustració que aquesta.
Serie negra
Ilustración para novela seriada en un periódico del Grupo Zeta.
Als anys seixanta hagué un crim a les rodalies de la ciutat d’Alcoi. La policia buscà amb afany però sense cap èxit al criminal i el cas es tancà sense resoldre. Un dels inspectors que participà de la investigació, decidí anys després traslladar els seus records en forma de novel·la.
Il·lustracions per a novel·la seriada a un periòdic del Grupo Zeta.
martes, 6 de noviembre de 2007
El rostro
Diseño de galleta del CD “Dunes i Llunes”.
El rostre d’aquesta guerrera, de escassos trets berebers, em fascinà fins el punt de convertir-se en una de les imatges que m’acompanyaren durant bona part de la resta de la meva vida. El nostre encontre fou fortuït i mai vaig saber quin secret amagaven aquestos fascinants ulls de color verd.
Disseny de galeta del CD “Dunes i Llunes”.
Bajo la luna de Kairouan
Portada de CD. Para las imágenes aproveché fotos captadas en un viaje a Marrakech en el 2004.
Al 1943, sobrevolant Kairouan a molt poca altura en direcció a La Goulette (Tunis), vaig escoltar amb vertadera nitidesa la música que un grup bereber arrancava amb passió als seus instruments. No puc explicar perquè aquest so s’instal·là al meu cor, tan sols que des d’aquest afortunat dia, les melodies d’origen magrebí tenen un especial sentit per a mi.
Portada de CD. Per a les imatges vaig aprofitar fotos captades a un viatge a Marràqueix al 2004.
miércoles, 31 de octubre de 2007
Storyboard (5)
Otras fuentes me han hablado de que este documento sirvió para fines poco claros y precipitó la convivencia entre las dos civilizaciones que se ha prolongado hasta la actualidad.
Musulmanes y cristianos, cristianos y musulmanes... ¿Cuántos siglos ya de desencuentro?
I açò és tot el que pogué recuperar del incunable.
Altres fonts m’han parlat de que aquest document serví per a fins poc clars i precipità la convivència entre les dues civilitzacions que s’han prolongat fins l’actualitat.
Musulmans i cristians, cristians i musulmans... Quants segles ja de desencontre?
martes, 30 de octubre de 2007
lunes, 29 de octubre de 2007
domingo, 28 de octubre de 2007
sábado, 27 de octubre de 2007
Storyboard (1)
miércoles, 24 de octubre de 2007
Incunables
Hace ya algunos años, revisando entre las cosas de mi padre, encontré un curioso incunable de aquella época. Y es el que os voy a mostrar a lo largo de las próximas cinco entregas.
Storyboard para audiovisual (2007).
A pesar que el meu lloc d’origen es situa a la Guyana Holandesa (Surinam), i les arrels familiars s’estenen al llarg i ample d’aquest món, els meus avantpassats remots es reparteixen entre els Mudèjars que, al segle XIII, quedaren a viure a les terres que ocupaven els cristians del rei En Jaume I, i aquestos propis aragonesos que argumentaven reconquerir aquestos territoris que cinc segles abans havien ocupat els àrabs.
Fa ja alguns anys, revisant entre les coses del meu pare, vaig trobar un curiós incunable d’aquesta època. I es el que us vaig a mostrar al llarg de les properes cinc entregues.
Storyboard per a audiovisual (2007).
miércoles, 17 de octubre de 2007
Poniéndose al día
Portada de libro cibernético (allá por el 93 ó 94).
Encara que semble increïble, les religioses de la missió de Ngarama (Rwanda) m’informaren puntualment, mitjançant Internet, de la barbàrie que al llarg del any 94 es perpetrà a aquest país. Des de la meva base al sud-est asiàtic, vaig oferir una i altra volta els meus Dakota per a qualsevol tipus d’acció al damunt d’aquest territori. Les constants negatives dels líders de països poderosos a intervenir a aquesta salvatjada, em reafirmà en que la divisió del món mai ha estat marcada per les rasses o els sentiments religiosos.
Ara i sempre, el món es divideix en pobres i rics, i tot açò es veu accentuat per la idiotesa humana.
Portada de llibre cibernètic (cap al 93 ó 94).
sábado, 13 de octubre de 2007
Mitos literarios
D’Artagnan, John Silver, Robin de Locksley y Hawkeye me acogieron e hicieron de cicerone para mí, guiándome por sus vidas sin ocultarme ninguno de sus remanso…
El despertar fue más duro. El whisky de Malta de la noche previa debía tener algún brebaje misterioso que capturó un grupo importante de mis neuronas más reivindicativas. O tal vez, simplemente, se me fue la mano.
Cartel anunciador de la fiesta del Nou d’Octubre del 99.
Fou un encontre inesperat. Un dels millors de la meva vida. Compartir unes hores amb quatre mites d’aqueix calat, em sembla màgic.
D’Artagnan, John Silver, Robin de Locksley i Hawkeye m’acolliren i feren de cicerone per a mi, guiant-me per les seves vides sense ocultar-me cap dels seus rabeigs...
El despertar fou més dur. El whisky de Malta de la nit prèvia devia tenir algun beuratge misteriós que capturà un important grup de les meves neurones més reivindicatives. O tal volta, simplement, se me’n anà la mà.
Cartell anunciador de la festa del Nou d’Ocutbre del 99.
jueves, 11 de octubre de 2007
Nou d’octubre
Cartel anunciador de la Fiesta del Nou d’Octubre el Alcoy (2000).
“L’entrada del rei Jaume I en València suposa per als valencians el dia de reafirmació de la seva identitat”. Vaig escoltar açò, per primera vegada, de boca d’un gran amic, en una turbulenta travessia al ferry que unia València alb Orà. Era abril de 1939. Jo a penes era un adolescent que havia lluitat contra el feixisme al costat d’idealistes de diverses nacions que ara, derrotats, fugíem de la propera ombra de quaranta anys d’obscurantisme.
Cartell anunciador de la Festa del Nou d’Octubre a Alcoi (2000).
miércoles, 3 de octubre de 2007
Esbozos raudos
Son esbozos muy rápidos – de tres o cuatro minutos – que después muestro a mis muchachos de la “Melchor Mombo Company”. Lo que para mí son pequeñas joyas, les sirve, a estos cabrones, de coartada para echar unas buenas risas a costa de a qué dedico ese tiempo que ellos pasan seduciendo botellas de licor.
En ocasions, i mentre espero a que els estibadors organitzen alguna carrega al meu Dakota, aprofito per a prendre apunts de les gents del lloc.
Son esbossos molt ràpids – de tres o quatre minuts – que després mostro a la gent de la “Melchor Mombo Company”. El que per a mi son petites joies, els serveis, a aquestos cabrons, de coartada per tirar unes bones rialles a costa del a que dedico el aquest temps que ells passen seduint ampolles de licor.
miércoles, 26 de septiembre de 2007
martes, 25 de septiembre de 2007
El Ojo del Africano (I)
Allà pel 87 o 88, aparegueren les vicissituds del meu fill publicades per entregues al periòdic “Ciudad de Alcoi”. Fou iniciativa del seu director, narrar retalls de l’aventurera vida que, aleshores, portava el jove Mombo a aquesta acollidora vall d’història convulsa.
¿Irlandeses o vikingos?
lunes, 24 de septiembre de 2007
Cork
Ilustración para un anuncio en prensa. Hacia 1993.
A les acaballes de la IIWW, i al retorn de cadascun dels nostres vols de reconeixement al damunt del Canal de la Mànega, Aspes i jo ens aturàvem a una petita taverna de la localitat de Cork. Sé que el desviament era important i els kilòmetres de més apareixien reflectits a les fulles de ruta. Però la pinta de cervesa negra i la tavernera que ens la servia, mereixien i molt, la pena.
Il·lustració per a un anunci en premsa. Cap a 1993.
viernes, 14 de septiembre de 2007
¡¡¡Bastardos!!!
El juicio a Pinochet me sorprendió volando en dirección a Tayikistán y recordé a un viejo amigo que había sufrido en su carnes las acciones de este rufián – aún oigo los acordes de esa guitarra, tu guitarra Patricio Contreras, que desde hace mucho están disfrutando en Seattle -.
Una nueva portada de mis aventuras ficticias llevaba el título de “Juí al dictador” – “Juicio al dictador” - y también fue publicada por la revista “Imatges”. Fue una insignificante vendetta contra un mal bicho. Lástima que el miserable no sufriera la milésima parte del dolor que, junto a su cohorte de allegados, provocó.
Ahora ya está en el lugar del que jamás debería haber salido. Y tú y yo, Patricio, nos debemos un brindis.
Segueixen quedant molts bastards a aquest món. Prous menys que bona gent encara que enormement més sorollosos. Mai m’ha agradat tenir tractes amb ells però, en ocasions, m’he vist forçat a navegar prop de la seva òrbita.
El judici a Pinochet em sorprengué volant cap a Tayikistan i em vingué a la memòria un vell amic que sofrí a les seves carns les accions d’aquest rufià – encara escolto els acords d’aquesta guitarra, la teva Patricio Contreras, que des de fa molt de temps estan gaudint a Seattle -.
Una nova portada de les meves fictícies aventures portava el títol de “Juí al dictador” i també fou publicat per la revista “Imatges”. Una insignificant vendetta contra una mala bèstia. Llàstima que el miserable no va sofrir la mil·lèsima part del mal que, amb la seva cohort de partidaris, va provocar.
Ara ja és al lloc del que mai degué haver sortit. I tú i jo, Patricio, ens devem un brindis.
jueves, 13 de septiembre de 2007
Constructores corruptos
La verdad es que no recuerdo bien dónde vivimos está esperpéntica historia ni el año en que sucedió. Sí que una elegante publicación, la revista “Imatges” editada por el fotógrafo Paco Grau, dedicó una de sus páginas a aquella aventura, aunque por el diseño y la estética usados, el público creyó estar ante la portada de una obra de ficción.
Cuando miro atrás, no puedo más que alegrarme de que en este país nuestro, no existan personajes como estos ¿verdad?
En una de les aventures més perilloses que he viscut, m’enfrontí a una xarxa de constructors corruptes que explotaven com a mà d’obra a emigrants de països de la desapareguda Unió Soviètica. Segons descobrirem, aquestos canalles, amb l’aquiescència del govern local, pagaven a aquestes gents, sous inferiors al que cobraven els obrers el país, sota la velada amenaça de tornar-los al seu lloc d’origen a la menor protesta.
La veritat és que no recordo be on varem viure aquesta esperpèntica història ni l’any en que succeí. Sí que una elegant publicació, la revista “Imatges” editada pel fotògraf Paco Grau, dedicà una de les seves pàgines a aquesta aventura, encara que pel disseny i l’estètica utilitzades, el públic cregué estar davant la portada d’un obra de ficció.
Quan miro enrere, no puc més que alegrar-me de que en aquest país nostre, no hi hagin personatges com aquestos, veritat?
sábado, 8 de septiembre de 2007
La Doctora Living y su ayudante Stone
Fue en Paramaribo, mi ciudad natal, en una cantina de caucheros. Mi padre se dedicaba a la navegación de cabotaje por toda la costa norte de Sudamérica, y yo le acompañaba en algunas de sus travesías menos comprometidas. Ese día, estaba citado por la doctora Living y su particular ayudante Stone. Querían que le hiciera un transporte relacionado con unas ruinas mayas descubiertas en la zona de Petén. La doctora Living era apenas una niña que se dedicaba a rastrear las rutas de los inmortales exploradores del siglo XIX. Stone, por su parte, era un ayudante que le habían recomendado con total confianza, pero que a mi me dio la impresión de que al menor peligro, iba a ocultar su cabeza bajo tierra. En fin, suposiciones de un niño con la imaginación desbocada.
Después de aquel servicio, no los volví a ver más. Me escribieron durante algún tiempo hasta que todo se difuminó.
Años después, aproveche su recuerdo para convertirlos en mascotas del “Livingstone F&B”, una franquicia de comida rápida del que, quizás, os hable en un futuro no muy lejano.
Quasi abans de tot, a la meva ja llunyana adolescència, coneguí un parell de personatges molt peculiars.
Fou a Paramaribo, la meva ciutat natal, a una cantina de recol·lectors de cautxú. El meu pare es dedicava a la navegació de cabotatge per tota la costa nord de Sud-amèrica, i jo l’acompanyava en algunes de les seves travessies menys compromeses. Aquest dia, tenia una cita amb la doctora Living i el seu particular ajudant Stone. Volien que els fera un transport relacionat amb unes ruïnes maies descobertes a la zona de Petén. La doctora Living era a penes una nena que es dedicava a rastrejar les rutes dels immortals exploradors del segle XIX. Stone, per la seva part, era un ajudant que li havien recomanat amb tota confiança, però que a mi em donà la impressió de que al menor perill, anava a amagar el cap sota terra. En fi, suposicions d’un menut amb la imaginació desbocada.
Després d’aquest servei, no els torní a veure més. M’escrigueren durant algun temps fins que tot es difuminà.
Anys després, vaig aprofitar el seu record per a convertir-los en mascotes per al “Livingstone F&B”, un franquiciat de menjar ràpid del que, tal volta, un parli en un futur no massa llunyà.
La Parada de la Vida
El divertido aterrizaje forzoso en la playa desierta de un pequeño islote, solo fue el preludio de los cuatro días más extraños que viví durante aquella convulsa época. Las criaturas marinas que, esporádicamente, nos visitaban, tenían un aire por igual a modelos de alta costura de Balenciaga como a primitivo casting para el “Buscando a Nemo” de la Pixar.
Vestuario para el espectáculo de calle “La Parada de la Vida” en “Terra Natura” - Inédito -.
A una de les missions d’observació rutinària que durant la Segona Guerra Mundial duguérem a terme a la zona del Mediterrani Oriental, nostre avió sofrí una averia.
El divertit aterratge a la platja deserta d’un petit illot, tan sols fou el preludi dels quatre dies més estranys que visqué durant aquesta convulsa època. Les criatures marines que, esporàdicament, ens visitaven, tenien un aire per igual a models d’alta costura de Balenciaga com a primitiu casting per al “Buscando a Nemo” de la Pixar.
Vestuari per a l’espectacle de carrer “La Parada de la Vida” a “Terra Natura” – Inèdit -.
lunes, 6 de agosto de 2007
Ilustra la calle
Debéis saber que son experimentos puntuales alentados por la influencia de la rica iconografía polinesia a la que, por otra parte, no se parece en absoluto. Apenas finalice el actual proyecto, regresaré sin dudarlo un instante al estilo que me popularizó en los primeros ochenta.
Recupero aquí uno de los logotipos de la empresa que, si la memoria no me traiciona, allá por el 2007, sirvió también como postal dentro de la colección que APIV editó bajo el título de “Ilustra la calle”.
Per a tots aquells que en coneixeu i als que el meu elegit exili a aquest confí del món us ha portat a perdre’m la pista, tal vegada us agafi de sorpresa l’estil gràfic de les primeres entrades d’aquest blog.
Deveu conèixer que son experiments puntuals encoratjats per la influència de la rica iconografia polinèsia a la que, per altra part, no es sembla en absolut. A penes finalitzi l’actual projecte, tornaré sense dubtar un instant a l’estil que em popularitzà als llunyans vuitanta.
Recupero ací uns del logotips de l’empresa que, si la memòria no em traís, allà pel 2007, aprofità també com a postal dintre de la col·lecció que APIV edità sota el títol de “Il·lustra el carrer”.
miércoles, 1 de agosto de 2007
Mercenario escandinavo
Una leve avería en pleno vuelo. Un regreso accidentado a la base. Y mientras "Aspas" le echa un vistazo al motor, aprovecho para colgar la siguiente entrada en este juguete que ha caído en mis manos.
Vinculado de nuevo a ese Siglo XIII que ya creo haber vivido, aquí va una de las propuestas de vestuario. En este caso concreto recrea un mercenario del norte de Europa.
Sí, lo sé, algo del "300" de Miller sí hay.
Una lleu avaria en ple vol. Un retorn accidentat a la base. I mentre “Aspas” li fa una ullada al motor, aprofito per a penjar la següent entrada a aquesta joguina que ha caigut a les meves mans.
Amb vincle amb aquest segle XIII que ja sembla he viscut, aquí va una de les propostes de vestuari. En aquest cas concret recrea un mercenari del Nord d’Europa.
Sí, ho sé, alguna cosa del “3oo” de Miller sí hi ha.
viernes, 6 de julio de 2007
Empezamos... y a ver que pasa.
Y eso que hacia tiempo que me apetecía. Pero la siempre oscura tecnología, el pensar que puede estar largos periodos de tiempo sin atender y otros aspectos mundanos que, ahora mismo, no vienen al caso, me hacían dudar. Y aunque la duda siempre vuelve, a la postre solo la vida - como canta Drexler - es más compleja de lo que parece...
Así qué aquí estoy. Desde este momento "Un vuelo con la Melchor Mombo Co." será el lugar donde irán apareciendo retazos de mi vida, de mis proyectos, de mis sueños. Podréis verlos en fase de construcción, como esbozos, suspiros, ideas, lamentos... Una y mil cosas en una.
Mientras los "Dakota" de la compañía sobrevuelan con el zumbido de sus motores mi cabeza, comienzo, desde este remoto rincón del sudeste asiático, la publicación de estas memorias que, espero y deseo disfrutéis desde cualquier parte del mundo.
Aquí va una ligera muestra de en qué ocupo el escaso tiempo que me dejan los vuelos comerciales entre nuestra base nodriza y los exóticos destinos donde las necesidades de nuestros clientes nos llevan.
Ya os iré dando más pistas en futuras entregas pues va para largo, pero este salto al siglo XIII promete.
M’he decidit.
I això que feia temps que m’apetia. Però la sempre fosca tecnologia, el pensar que pugues estar llargs períodes de temps sense atendre i altres aspectes mundans que, ara mateix, no venen al cas, em feien dubtar. I encara que el dubte sempre torna, a la fi sols la vida – com canta Drexler – és més complexa del que sembla…
Així que aquí estic. Des d’aquest moment “Un vuelo con la Melchor Mombo Co.” Serà el lloc on aniran apareixent retalls de la meva vida, dels meus projectes, dels meus somnis. Podreu veure’ls en fase de construcció, com esbossos, sospirs, idees, laments… Una i mil coses en una.
Mentre els “Dakota” de la companyia sobrevolen amb el zum-zum dels seus motors el meu cap, començo, des d’aquest remot racó del sud est asiàtic, la publicació d’aquestes memòries que, espero i desitjo gaudiu des de qualsevol part del món.
Aquí va una lleugera mostra de en què ocupo l’escàs temps que em deixen els vols comercials entre la base d’abastament i els exòtics destins on les necessitats dels nostres clients ens porten.
Ja us donaré més pistes en futurs lliuraments doncs va per a llarg, però aquest salt al segle XIII promet.
Archivo del blog/ Arxiu del blog
-
►
2016
(12)
- ► septiembre (1)
-
►
2015
(27)
- ► septiembre (3)
-
►
2014
(31)
- ► septiembre (1)
-
►
2013
(42)
- ► septiembre (2)
-
►
2012
(42)
- ► septiembre (3)
-
►
2011
(58)
- ► septiembre (5)
-
►
2010
(73)
- ► septiembre (6)
-
►
2009
(76)
- ► septiembre (7)
-
►
2008
(106)
- ► septiembre (9)
Etiquetas
- A vuela pluma (74)
- animación (3)
- App (4)
- Audiovisual (4)
- Carteles (15)
- Cuentos (12)
- Dirección artística (29)
- Diseno de producción (5)
- Diseño de vestuario (16)
- Diseño textil (5)
- Escenografía (7)
- Fotografía; Diseño (62)
- Gastronomía (4)
- Guión (9)
- Hackers (6)
- Ilustración (97)
- Interiorismo (10)
- Mascotas (5)
- Novela (3)
- Periodismo (47)
- pintura (5)
- Señalética (2)
- Solidaridad (8)
- Storyboard (7)
- Teatro (15)
- Tebeos (124)
- Tematización (10)
- Tienda (3)